Translate

dimecres, 31 d’agost del 2011

Carros de foc

Podeu llegir ja la crònica del Dani al seu blog!!

http://terrisseixols.blogspot.com

Felicitats , i gràcies per compartir-ho amb nosaltres!!

diumenge, 28 d’agost del 2011

Curses cap de setmana

Aquest cap de setmana em tingut diversos companys en diferentes curses que s'han realitzat.

CARROS DE FOC (SKYRUNNER)

El nostre company el Dani Terrisse , ha participat aquest fi de setmana a la carros de foc.Podreu llegir la seva crònica al seu blog:
http://terrisseixols.blogspot.com/
No estem segurs , però sembla ser que no ha fet molt bon temps meteorològic per als participants.

CURSA I CAMINADA DELS 15 POBLES

El nostre company l'Albert Cabrera , ha participat a la cursa dels 15 pobles.El nostre company l 'Oscar Marí , i havia de ser present però uns problemes d'última hora han fet que no puguès assistir-hi.
La cursa dels 15 pobles , es una cursa i caminada de muntanya de diferents distàncies(14kms , 16kms o 21kms) que se cel-lebra a la Vall d'Aran.La sortida es a la població de Es bórdes , i l'arribada es a Vielha.El desnivell positiu de la mitja marató es de 1.300 metres i el negatiu , de 1.200 metres.Ben aviat , podrem gaudir de la classificació i de fotos a la seva pàgina web:
http://www.corsa15pobles.org/index.html De moment , el nostre company l'Albert , ens ha deixat aquesta crònica sobre la cursa:

Bueno nois...primer de tot felicitats a la gent de la Vall d'Aran!!s'han treballat una cursa amb més ni menys que 6 avituallaments...un traçat molt maco i ben marcat...i una arribada a Viella digna d'una cursa de mundial!!llàstima que el dia no m'ha acompanyat gaire...
 
Començaré dient que després de passar-me tot el dia d'abans de la cursa caminant amb els "kets" nous pensava que ja els tindria més que donats,més que res perquè el canvi no era molt diferent ja que les que portava abans eren de la mateixa marca i similitud,però el destí juga males passades i avui m'han sortit imprevistos...la sortida amb les campanades de les 9 ha estat molt multitudinària,hi havia molta gent...tot i això els que corrien ben aviat s'han posat al capdavant i la cursa s'ha estes molt!!la primera pujada era molt dreta i molta gent a optat per guarda força i fer-la caminant,un cop a dalt s'ha notat el canvi de ritme...tots corriem en fila pels senders entre mig de boscos i tot semblava molt maco fins que arribat la baixada...cada trepitjada que feia notava el dit del peu com tocava la punta del "ket",aquesta sensació ha anat creixent cada cop més fins al punt de fer-me veure les estrelles...nomes portava 7 km i rabiava de dolor,però pensava que encara que fos caminant havia d'acabar la cursa..i aixi a sigut..només als llocs amb pujada he pogut apretar i d'aquesta manera he anat fent fins arribar a viella on després de fer-nos pujar a dalt de tot de la vila hem tornat a baixar per creuar la línia de meta!!han sigut moltes les vegades que he pensat en abandonar però això no era una ultratrail...sabia que eren 21 km i que tard o d'hora arribaria..al fi i al cap la cursa ha estat molt maca...no era excessivament difícil...i a part de dues pujades una mica dretes era bastant planeta!!
el dia a acompanyat molt!!i tot i que quan em sortit estàvem a 6 graus després a començat a pujar la temperatura i el sol picava que donava gust...s'agraïa quan venia un sender per dins del bosc!!així que a part del meus problemes amb els peus no es pot posar cap pega ja que l'organització a fet molt bona feina!!..PERCERT!!!al final he fet el recorregut en 2 hores i 38 minuts segons el meu rellotge...i diria una mentida si intentés fer un calcul aproximat del que hagués tardat si no m'hagués sorgit el problema de la ferida...però l'any vinent o sabrem!!!si no passa res esclar!!
 
Li dedico aquestes paraules al amic Oscar Marí de Gerri de la Sal que em tenia que acompanyar en aquesta cursa però degut a un mal intens a l'abdomen no ha pogut venir!!espero que ja estiguis millor company!!!!
 
Salutacions a tots els runners de la comarca.

CURSA LA PANORAMIQUE A LUCHON (FRANÇA)


El nostre company el Sergi Farré , ha estat a Luchon (França) corrent la cursa de la Panoramique.Aquesta cursa , es una cursa de 18'4 kms de distància tota en pujada i per asfalt,amb 1.170 metres de desnivell positiu.La cursa comença a Luchon , i acaba a l'estació d'esquí de Superbagneres.Per que us feu una idea , seria com si la cursa comences a Rialp , i l'arribada estigues a l'hotel de les pistes d'esquí de Portainé.
El nostre company , ens ha fet arribar una crònica i un vídeo:

La cursa de la panoramique ,es una cursa amb historia.Desde el 1979 que es cel-lebra.Campions com el Portuguès Jaime Mendes , han passat per aquesta cursa.Hi havia anys en que hi participaven unes 300-400 persones.Es una llastima , però es possible que aquesta edició sigui la última.L'edat avançada dels organitzadors (80 anys la majoria d'ells) i el fet que no hi hagui relleu al club de Luchon (la majoria es gent gran)es un dels motius.També ho es el gran nombre de curses que es disputen durant tot l'any , que fan que la gent es dispersi més.En els últims anys , no han arribat a 100 persones(aquest any 80).Una llastima doncs és una cursa molt bonica i molt ben organitzada , amb un tracte familiar que la fa molt interessant.El recorregut , es fàcil d'explicar.Es surt des de davant de l'ajuntament de Luchon al mig del carrer comercial.Els primers 400 metres son plans i per dins del poble fins a buscar la carretera que porta cap a l'estació d'esquí de Superbageneres.A partir d'aquí , son 18 kms de pujada.Els primers 9 kms els podríem considerar "més fàcils".La carretera va pujant , hi ha algun petit descans , i alguna rampa important.Els últims 9 kms si que son durs.Es tot cap a munt i amb uns desnivells bastant forts , que acumulats amb el cansament dels 9 primers kms fa que encara siguin més durs.Cada 3 kms hi ha avituallaments líquids amb aigua i glucosa diluida.També durant la pujada , hi ha diversos punts d'esponges.L'últim kilometre i mig , abans de la meta , potser es el més dur.L'arribada , es a 1.800 metres d'alçada al parking de l'hotel de Superbageneres.A l'arribada hi ha un abundant avituallament sòlid , amb pastes,bocadillets,fruita,beure,etc.Com la cursa acaba a dalt , hi ha dos maneres de tornar a baixar.Amb el telefèric , que es gratis pels corredors, o l'altra manera que es la que hem triat nosaltres.La carretera es oberta als cotxes mentre es disputa la cursa.Son pocs els cotxes que hi passen , per això no hi ha problema i no molesten.La Bea ha pujat amb el cotxe durant la cursa.Això ho fa bastant atractiu , doncs la família ,amics,parella etc , poden anar seguint la cursa i als corredors.La Bea anava parant diverses vegades durant la pujada i ha pogut fer fotos,videos ,animar-me,conversar amb les acompanyants d'altres corredors etc.Un cop a dalt i finalitzada la cursa hem baixat amb el cotxe cap a Luchon on hi havien les dutxes i es feia l'entrega de premis.Una entrega de premis que m'ha recordat les que es feien fa uns anys aquí quan no hi havia tantes curses.Premi per als 10 primers de  la general (jo he guanyat una copa i un obsequí al fer 7e) , per als primers de cada categoria, per als més veterans, per als clubs ,etc.En total potser han repartit unes 40 copes i obsequis(botelles de vi,lots de mermelades,lots de pates,etc) fet que ha fet que quasi la meitat dels participants de la cursa haguin tingut premi doncs hi havia uns 85 participants.(70 corredors,15 caminadors).
El guanyador de la cursa ha estat el Francès Nicolas Fernandez , corredor que té una marca de 29'47" als 10.000 i que es un dels atletes amb futur a França.Ha fet un temps de 1h21'33" .ha pujat el port a una velocitat de 13'5 km/h.Per la meva part , he fet un temps de 1h30'12".He pujat el port a una velocitat de 12'2 km/h.Diria que més ràpid que l'última vegada que el vaig pujar en bici.us deixo un video per a que us feu una idea.

Video que ens ha passat el Sergi: 

Moltes felicitats i gràcies als 3 

divendres, 26 d’agost del 2011

Una Trempolina a l'Elbrus (muntanya més alta d'Europa)




Avui , podem gaudir d'una crònica feta per l'Ester Felip.L'Ester , es la filla d'un dels nostres cracks, l'Albert.
L'Ester , es una gran aficionada a la muntanya amb força experiencia , i que forma part del centre excursionista de Gràcia (Barcelona).Desde Tremp Runners , volem felicitar l'Ester , i a la vegada , donar-li també les gràcies per compartir amb nosaltres aquesta experiencia a l'Elbrus




Expedició 2011- Ascensió a l’Elbrus (5.642m)
El dia 5 d’Agost comença una nova aventura en la meva historia alpinística, marxo cap a Rússia en direcció al Caucas per a assolir el pic mes alt d’Europa, un dels “seven summits”, l’Elbrus.
Els “Seven summits” son els pics mes alts de cada continent entre els quals hi ha l’Elbrus, Kilimanjaro, Denali, Aconcagua, Castensz Pyramid, Vinson & Everest.
L’Expedició comença a Pyatigorsk, on preparem tota la infraestructura que necessitarem per a passar entre 6-7 dies a la muntanya, agafem les tablets (una espècie de furgos tot terrenys que son la canya per a qualsevol camí). Tenim 5 hores per arribar fins a Calvero de Emmanuel  (El camp base de l’Elbrus).
Instal·lem el nostre campament al Camp Base a 2.550m aprox. Som un grup de 12 persones, 6 catalans, 2 valencians i 4 argentins i compartirem el camp amb una parella de Japonesos. El nostre cap d’Expedició serà el conegut Alpinista Xavi Arias.
Al dia següent ja ens posem en camí cap al Camp 1, serà el primer dia d’aclimatació, per tant pujarem i tornarem a dormir al Camp Base. Aprofitarem la pujada per portejar material que necessitarem els dies que estarem al C1 (1.150m+, 1.150m-).
Al dia següent tornem al C1 per a dormir allà i instal·lar-nos definitivament per la resta dels dies per a preparar-nos pel dia de Cim. (1.150m+)
El C1 es situa a 3700m d’alçada, per a continuar la nostra aclimatació, al dia següent pugem fins a les Roques Lentz a 4.600m i tornem a dormir al C1 (900m+, 900m-). La progressió fins al camp 1 no té camp mena de dificultat tècnica, ja que es tracten de camins ben senyalitzats, i una tartera final  entre dos glaceres. La progressió es lenta ja que necessitem aclimatar per a evitar problemes de mal d’alçada. Portegem uns 15kl cadascú per a dur tot el material d’alçada que necessitarem aquests dies.
A partir del C1, la progressió es a través de la Glacera, pràcticament sortim de la tenda amb els grampons posats. En el primer tram trobem bastantes esquerdes que podem saltar sense massa problemes. Tenim un guia local (l’Anatoli) que coneix a la perfecció el camí, i no tenim gaires problemes per arribar a les roques Lentz. La pendent es elevada, d’uns 50 graus que progressem en línea recta fins arribar a les Roques.
Tornem a passar una nit al C1 i dediquem un dia de descans abans de fer l’atac al Cim.  Es molt important dedicar aquest dia de descans al C1, per a hidratar i preparar-nos per a la llarga jornada que ens espera per atacar el Cim de l’Elbrus.



El dia 12 d’Agost de 2011, ens aixequem sobre la 1:30 del mati, per a prepara-ho tot, esmorzar i enfilar cap al nostre objectiu sobre les 3:30 de la matinada. Es un dia de lluna plena, llàstima que els núvols i una mica de boira ens la tapen. Sortim tot i el fred i el vent que bufa amb els ànims dels membres d’altres expedicions que també han sortit aquella mateixa matinada.
Anem progressant sense parar, fins que no surti el sol no podrem parar degut al fred. I mentre pugem observem la sortida de sol impressionant que apareix per les nostres esquenes. Les sensacions en aquells moments son indescriptibles.
Seguim progressant, nem a un bon ritme ja que arribem a les Roques Lentz  amb 1 hora menys que el dia d’aclimatació. Seguim amunt, i enganxem a l’expedició que havia sortit 2h abans que nosaltres. Estem tots molt be i seguim amunt, les parades a aquestes alçades son mínimes, màxim 2 minuts, ja que el fred fa que no sigui viable parar mes estona, tot i tenint les mans protegides amb manoples per a evitar congelacions.
En quan som a la base del pic est es gira ventisca, es tapa el cel. El temps no pinta massa be, seguim flanquejant, ja que nosaltres intentarem el pic oest que es el cim principal. Arribem al coll entre els dos cims. Veiem que una expedició està intentant el cim est, ja que el temps fa que no es vegi clar l’atac al cim principal, sota nostre hi ha una cordada que decideixen retirar-se. Realment el temps se’ns ha girat en contra, tenim tots els números de fer mitja volta i descendir. Ja estem a 5.300m i nomes ens queden 342m pel cim.
Decidim seguir pujant tot i les condicions de la meteo, ens encordem ja que el vent havia descobert unes plaques de gel, en una forta pendent. Tots fem un esforç per arribar al cim, que finalment el veiem allà mateix. Es impressionant, en quan arribem al cim els núvols desapareixen i ens deixen una finestra increïble.
Finalment després de 11 hores d’ascensió som els únics que aquell dia aconseguim assolir el cim principal de l’Elbrus. Les sensacions a aquestes alçades son màgiques.
En 4h tornem a estar al C1 que ens reben tots els membres de la resta d’expedicions amb “Congratulations”, realment ha sigut un dia difícil per a l’ascensió, però ho hem aconseguit!
La satisfacció personal per haver assolit un dels “Seven Summits” es molt intensa.



ESTER FELIP

dijous, 25 d’agost del 2011

Campionats del món atletisme 2011

Veintiocho de agosto a las 4:15 de la madrugada hora española. Ese día y en ese momento Oscar Pistorius, el atleta sudafricano con dos piernas amputadas, se batirá al fin contra corredores sin discapacidad en el mundial de atletismo que arranca este sábado en Daego, Corea del Sur. Será el colofón a cuatro años de estudios y contraestudios, de dictámenes, pleitos, recursos y mucho entrenamiento para que este corredor de 24 años participe en una competición absoluta internacional.
Llega el momento de la verdad para Pistorius y también se abre un horizonte imprevisible en el mundo del atletismo. Si Pistorius logra subir al podio en este Mundial, ¿cómo reaccionarán los otros corredores? Y, detrás de él, ¿llegarán más atletas del deporte paralímpico a la competición absoluta? Porque Pistorius cuenta con un dictamen favorable del Tribunal de Arbitraje del Deporte (TAS en sus siglas en inglés) por el que se le permite participar en estos campeonatos, pero la polémica acerca del efecto de sus prótesis sobre la carrera, si le otorgan ventaja o no, continúa.
El sudafricano no es el primer deportista discapacitado que compite en categorías absolutas. La corredora ciega Marla Ruynan representó a Estados Unidos en los juegos olímpicos de Sydney 2000 en la prueba de 1.500 metros, en la que quedó en octavo puesto, y la nadadora sudafricana Natalie du Toit compitió en Pekín 2008 en la categoría de 10 km en aguas abiertas pese a su pierna amputada. Entonces se vio su participación como un paso adelante en la integración de los discapacitados. En cambio, a Pistorius, también conocido como Blade Runner, le acompaña el debate. El dilema está en sus prótesis: sus detractores las tachan de tecnodoping, sus defensores de meros instrumentos para sostenerse en pie y correr en condiciones lo más naturales posible.
Gabriel Brizuela ha sido atleta, entrenador de atletas –del equipo que representó a España en Sydney 2000 por ejemplo–, entrenador de atletas discapacitados y profesor de Biomecánica Deportiva de la Universidad de Valencia. Ha estudiado la carrera de Pistorius y analizado las diferentes evaluaciones que se le han realizado al corredor sudafricano. Su veredicto: “No se puede saber a ciencia cierta si las prótesis le benefician o no”. Sin embargo, subraya que si existen ventajas en el uso de las prótesis “son mínimas”. Muy distinto apuntaba la Federación Internacional del Atletismo (IAAF en las siglas en inglés) en el 2008, cuando prohibió su participación en las competiciones absolutas al entender que sus piernas de fibra de carbono le beneficiaban en la carrera. La IAAF encargó un estudio a la Universidad Del Deporte de Alemania que dirigió el profesor de biomecánica Peter Brueggmann. Este comparó la carrera de Pistorius con deportistas sin discapacidad con marcas similares y concluyó que las prótesis reducían en un 25% el gasto de energía de Pistorius, tenían un efecto muelle y le daban una ventaja mecánica de más de un 30%. “Es evidente que un atleta que usa estas prótesis es capaz de correr a la misma velocidad que los otros atletas con un consumo de energía menor”, dijo entonces la IAAC, que además señalaba que en el último tramo de la carrera Pistorius lograba mantener la velocidad cuando ningún corredor, ni siquiera Michael Johnson, lo ha conseguido. Pistorius recurrió al TAS, que en mayo del 2008 revocaba el fallo de la IAAF. No consideró probada la ventaja de las prótesis.
El corredor tenía vía libre para competir contra todos, como ya lo había hecho en su país. Sólo le quedaba superar la marca mínima de participación en unos mundiales o Juegos Olímpicos (45s95). El mes pasado, después de un duro entrenamiento, lo logró y Sudáfrica lo seleccionó para los 400 metros en los mundiales de Corea y para lo relevos 4x400. Abundan estudios tanto a favor como en contra de Pistorius. Brizuela señala que una persona con dos prótesis nunca correrá igual que una con dos piernas: “Al medirlos de forma biomecánica se obtendrán resultados diferentes, pero si se analiza la carrera de Pistorius globalmente se observa que tiene más handicaps que beneficios”. Sus estudios, así como los de otros expertos, muestran que su zancada es más corta que la del resto de corredores, su frecuencia de paso mayor –250 pasos por minuto a los 50 metros frente a 240 de los corredores con piernas–, las prótesis le hacen ser más lento en la salida, le devuelven menos energía que un tobillo –ver gráfico–, aunque es cierto que le ayudan a mantener la velocidad al final de la carrera. “En definitiva, las prótesis le ayudan a sacar el mismo rendimiento que el resto de atletas, y hay que tener en cuenta que en las curvas se le pueden torcer, lo que añade dificultad, y complican los entrenamientos con pesas”, continúa. El seleccionador del equipo paralímpico de atletismo, Juan Carlos Hernández, señala que de ser tan ventajosas las prótesis de Pistorius, “habría más atletas con amputaciones que alcanzarían sus registros, y no es así”.
El ranking de 400 metros de corredores paralímpicos lo encabeza Pistorius con una marca de 47s28; el segundo lugar lo ocupa el neozelandés David Behre con 51s40. Pistorius sigue defendiendo su talento y esfuerzo. Ayer mismo, después de entrenarse en Sudáfrica dijo sentirse “cansado” de que le llamen “tramposo”. “Nunca estaría en este deporte si tuviera la menor duda en la mente de que tengo una ventaja”, dijo en una entrevista a Reuters.
Pocos cuestionan el mérito del corredor, aunque discrepen sobre si debe participar con deportistas con piernas. El entrenador Juan Carlos Álvarez, que da validez al estudio de Brueggmann y que esta semana preparaba a un grupo de atletas que irán al Mundial de Corea el sábado, dice que se mezclan conceptos en el caso Pistorius. “Una cosa es su esfuerzo, su mérito, que nadie discute; otra que tenga que competir en la categoría absoluta. Correr con dos prótesis es distinto que con dos piernas independientemente de tus resultados, son categorías diferentes”, señala Álvarez.
Este entrenador se pregunta qué ocurrirá si las prótesis siguen mejorando y superan al cuerpo humano. ¿Pasarán a copar las competiciones absolutas corredores amputados que las utilicen? En todo caso, el dictamen del TAS sólo es válido para el caso de Pistorius y el tipo de prótesis que utiliza en la actualidad.
El corredor también se ha convertido en adalid de la integración y del espíritu de superación. Tanto Brizuela como Hernández defienden que, en los casos en que las condiciones de los atletas sean muy similares –como ocurre con las prótesis para amputaciones– se permita al atleta discapacitado competir en las pruebas absolutas. Sin embargo, el seleccionador paralímpico de atletismo no ve viable una mezcla total de deportistas. “Debe haber una competición paralímpica y otra absoluta, porque las condiciones de los atletas pueden ser muy diferentes”.
Las consecuencias de la participación de Pistorius en estos mundiales son aún impredecibles. La hora de la verdad: a partir del domingo. ¿Qué ocurrirá si logra un podio?

dimecres, 24 d’agost del 2011

Gràcies

Ja son quasi 50 les persones que ens han dit que els interessa tot el que tingui rel-lació amb el grup Tremp runners.Al facebook ja son 30 les persones que participen també allí amb els seus comentaris.En pocs dies , el grup ha crescut molt.Aquest cap de setmana , ja hi hauran uns quants Trempolins que ens representaran a diverses curses.Poc a poc , podrem anar fent més coses entre tots.Volem donar-vos les gràcies per el vostre interès i ajuda per a que això tiri endavant.Qualsevol comentari , idea,etc serà molt benvingut.


Gràcies

dimarts, 23 d’agost del 2011

Campionat del món d'atletisme 2011 a Daegu (Corea)

Del 27 d'agost al 4 de setembre , es cel-lebrarà a Daegu (Corea) el campionat del món d'atletisme.Aquest any serà difícil de poder-los seguir en directe per dos motius.El primer es la diferencia horaria que hi ha amb Corea.Son sis hores , per lo tant la majoria de finals començaran a partir de les dos de la nit.L'altra cosa que farà difícil seguir els campionats , es que aquí sols el podrem veure per el canal de pagament d'eurosport.Teledeporte ha renunciat a oferir-los.Es una llastima , doncs en aquestos campionats hi ha diverses proves  per a seguir amb detall.La lluita al 10.000 entre Bekele,Tadesse i Farah.Usain Bolt als 100.La tornada d'Isinbaeva , Les maratons amb els africans , etc.Us deixem un enllaç amb tot els horaris de les proves amb hora Coreana , i on podeu trobar també tots els atletes participants en aquest campionat.





http://daegu2011.iaaf.org/ResultsByDate.aspx

Per anar fent boca ......





dilluns, 22 d’agost del 2011

Pujada a Claverol

Gràcies al David , tenim informació de com va anar la pujada a Claverol.La cursa va reunir a unes 30 persones , que van desafiar la intensa calor (prop dels 40º) que feia a les 18:30 de la tarde, per a fer els 4,2 kms amb 200 metres de desnivell.L'Eugeni Roselló de Pobla , va ser el primer en fer tot el recorregut.En Femines , L'Angels Batalla , també de Pobla , va ser la primera.El nostres companys , el David i el Miquel , van ser 4t i 5e.
Per l'any vinent es preparen canvis , i ens informen que segurament la cursa serà tipo trail i es disputaria al matí.

diumenge, 21 d’agost del 2011

Video cursa Cuca de Llum

Podeu trobar també una crònica de la cursa feta pel Dani Terrisse al seu blog 
http://terrisseixols.blogspot.com/
També comentar-vos que el Mateix Dani , ha fet una gran cursa a la Duatló de Lespaules.Com era d'esperar , ha estat batallant amb els de davant!!Felicitats crack!!
http://www.triatlo.org/resultatstot.aspx?&id=11019&temp=

dijous, 18 d’agost del 2011

Classificació cuca de llum

http://www.talarn.cat/media/Classificacio.pdf

Han penjat les classificacions de la cursa i caminada cuca de llum.Al facebook de cuca de llum , hi han dos albums de fotos.Mirarem a veure si en podem aconseguir alguna i penjar-les.Felicitar als moltíssims de vosaltres que vau correr o caminar!

Ultra trail Montblanc

La setmana vinent es disputa una de les trails més mítiques , la ultra trail del Montblanc.Algun de vosaltres , alguna vegada ha dit la frase de:"algun any podriem anar-hi no?".De moment , per als que no ho coneixen i per als que alguna vegada hi voldrien anar , però no s'acaben de decidir , us penjem un video promocional de l'edició de l'any passat.

També comentar-vos que aquest finde , es disputa a la població de Laspaúles(Ribagorza) , una duatló de muntanya amb la distancia de 10 Kms Btt +9kms  running + 10 Kms Btt , amb un desnivell positiu d'uns 1.500 metres i un desnivell negatiu d'uns 1.500 metres també.El nostre company el Dani Terrisse , hi serà present.Que vagui molt bé!
http://www.ocisport.net/ocisport.php?menu=noticies&new=255

dimarts, 16 d’agost del 2011

Kilian: "Como preparo una ultra"


Notícies

El David Valls , ens ha fet arribar aquesta informació sobre una cursa.Merci David

Dissabte dia 20/08  pujada a Claverol .Sortida desde l'encreuament carretera Sossis/Claverol 4km de pujada.Inscripcions 30min. abans de la sortida que serà a les 18:30h des del mateix lloc.
Normalment és amb plan informal i hi puja algú de Tremp i Pobla més la gent que viu i estiueja a Claverol; però té la seva gràcia...
També comentar-vos que el passat 30 de juliol , es va realitzar la marató de muntanya de l'Aneto.Tres companys nostres i van ser presents.El Nacho Tomé , i els dos Antonio S.
properament ens faran arribar unes fotos i un petit video!!merci als 3!!

dilluns, 15 d’agost del 2011

Carai Agustí!!!

Es diumenge a la tarde.Tinc moltes ganes de sortir a correr.El dia abans , s'ha cel-lebrat a Talarn la primera cursa i caminada nocturna "cuca de llum".La feina m'ha impedit de participar-hi , tot i que la feina també , m'ha permès de poder-hi ser des de l'inici fins al final.Veure a tants amics corrent i caminant en una cursa tant ben organitzada per la gent de Talarn , ha fet que tot i passar unes hores , continui tenint moltes ganes de sortir a correr.La calor apreta , però la decisió es fàcil.M'enveno els peus , baselina , conecto el gps , empleno les botelletes , ho repaso tot i ja estic preparat per gaudir un dia més fent esport.Surto corrent a lo Barri(o sigui sense samarreta) per camins que conec poc.Em dedico a explorar nous camins.Quan ja estic tornant al cap d'uns kms , entro en un petit poblet.Vaig una mica deshubicat i veig en un plaça dos senyors amb uns nens que estan jugant.M'apropo a ells per que m'indiquin.
-Perdoneu , sabeu com tornar a Torredembarra per camí?No voldria agafar la carretera avui amb el transit que hi ha?Un dels dos homes es gira per ajudar-me i..........
Carai Agusti!!! es el crit que em surt a mi de la boca.Sense voler-ho acabava de topar amb l'Agustí Roc!!Ni mes ni menys que tot un campió del món de curses de muntanya.
Em quedo molt sorprès de que fos ell, ell es queda pensant qui es aquell que l'ha cridat pel nom i que no coneix.
-Ho sento , estem estiuejant per aquí i no sabem quin es el camí cap a Torredembarra, tot i així desprès del bar a la dreta em vist gent que caminava per un camí.
Moltes gràcies Agustí , vaig a provar!!Engego el gps un altre cop i surto corrent.Començo a repassar mentalment les curses en que vaig tenir la sort fa uns anys de poder veure a l'agustí en plena forma en acció.M'he quedat amb les ganes d'agrair-li els bons moments que ens ha fet passar a tots gaudint de l'esport amb ell.Sense voler,les passes es fan més llargues , el cor s'accelera , la respiració també!En el meu petit món , mentres vaig descobrint nous camins , jo també em sento un campió.Un privilegiat de poder gaudir del que estic fent.Al cap d'uns kms , ja soc a casa tot pensant com es de petit el món!!


dissabte, 13 d’agost del 2011

Preparats,llestos.... ja!!!

Doncs bé , com a continuació del grup que s'ha obert al facebook "Tremp runners", hem decidit de crear també un blog.El blog es obert a tothom , i així la gent que no te facebook també ens podrà seguir.La idea es d'anar penjant cròniques de curses, informació , fotos de sortides , etc.
Si hi ha algú interessat en formar part d'aquest grup , pot contactar amb nosaltres a travès de l'email o del facebook.
així doncs ;


PREPARATS,LLESTOS....JA!!