CRÒNICA NIXTRAIL 2012
Tots els preparatius de la Nixtrail començaven el dia anterior amb el briefing a l’Ajuntament d’Espot… hi volia anar per aclarir alguns dubtes que tenia de com seria la cursa i sobretot com havia d’anar equipat. No sabia si polaines si/no, si mochila/bidó, si Goretex si/no, si hi hauria molta neu o poca… en fi, va servir i molt anar-hi. Respostes aclarides: NO POLAINES, malla llarga, màniga curta, no Goretex (acabaría moll igual)… i aventura!
El diumenge, abans de la sortida, la fem petar amb Xavi Torrecillas. Em sorprèn veure’l, fa menys de 7 dies que ha corregut la marató de Barcelona i encara està carregat. Sembla que vol ser prudent i fa la Tirotrail, la curta. Se’l veu fresc, amb ganes i sobretot, ja sabeu com ése ll, tranquil! Al mateix temps ens trobem amb el Toti Marco de Gerri… que el dia anterior no en va tenir prou de fer la Caramon, on va fer 3er, i avui va a estirar cames a Espot…
Em quedava el dubte si mochila/bidó… l’organització era precària en el tema avituallaments en el recorregut llarg… no hi havia líquid entre el Km 5 i el 23… és a dir, tot el tram de la primera pujada… casi 1:30h sense res. Toti em diu que ell bidó sol… em convenç…. Després, el Carrasco diu que ell motxila (val més que en sobri que que en falti)… també té raó, i a darrera hora decideixo motxila amb 2l de beguda isotónica, tot i que tinc el dubte que enguany no he corregut amb la motxila… en fi,…
El recorregut es resumeix en 34Km i 1800 de desnivell positiu, consistent en 2 pujades, la primera d’uns 12Km per acumular uns 1000m de desnivell i la segona de 5Km per acumular uns 700m de desnivell. La táctica que m’havia plantejar era pujar la primera guardant i apretar a tope des del final de la primera pujada fins a meta (és a dir, tota la primera baixada, la segona pujada i la segona baixada). Ja de sortida la gent marxa davant meu, jo a la meva, amb el meu rellotge que em monitoritza en tot moment… la primera pujada, com era d’esperar, va posant a tothom en el seu lloc… vaig agafant gent… tinc el punt de mira en la primera dona que la porto uns 200m davant… a la meitat de la pujada l’atrapo i segueixo. Tinc 5 tios davant i veig que van caient… corono la primera pujada davant seu i aquí tibo baixant. La segona part de la pujada ha estat especialment dura per la pendent en alguns trams (sobretot a la zona de pistes) i per la neu (obliga a aixecar més la cama, a rectificar per patinades…etc)… és a dir, més duresa de lo previst. La baixada primera per les pistes… a saco avall… primera costellada que em va bé per ser una mica més prudent. Arribo en un control fora pistes i em diuen que vaig entre els 10 primers i porto davant meu a 2 tios a uns 3 minuts. La segona pujada és bastant dura, caminant, recolzant-me en els genolls… m’atrapa un tio pel darrere i veig que va fort… el deixo… cadascú a lo seu. Corono al control i comença la baixada fins a Espot. Sé que pel darrere no m’atraparà ningú i intento apretar per veure el de davant… tinc la sensació que vaig a tope (el garmin em diu que faig Km a 4:15… despres de 3h… no està mal!)…. A falta de 2Km a meta m’agafa un flato terrible (suposo que els gels estan fent de les seves en els meus intestins…), aguanto el dolor, no abaixo el ritme, sé que sóc aprop del final del patiment i val la pena… com diu Lance, el dolor és passatger i si s’aguanta la glòria és per sempre…. Li faig cas i arribo a meta entre els aplaudiments de la gent del poble que em fa posar la pell de gallina. Arribo en 3:53…. Contava fer al voltant de 4:30… els primers nomès han arribat a 18m per davant… això em dóna una informació molt valuosa que estic en un bon moment de forma. Les dades del Garmin em diuen que he estat capaç de córrer durant casi 4h a 171 pulsacions de mitjana, he estat capaç de fer pujar la FC a tope en la segona pujada (lo qual m’indica que en la primera m’he sabut dosificar) i a l’acabar m’han baixat les pulsacions 43x’ en un minut, la qual cosa m’indica que tinc bona capacitat de recuperació. Avui dilluns, però, estic PETAT! Aquest ha estat un entrenament formidable per les Carenes 2012!
Voldria felicitar a Toti Marco per la seva victoria (van arribar 3 junts) i a Xavi Torrecillas, a qui no he tingut oportunitat de saludar a l’acabar… 3h ens han separat).
En el seguent enllaç , podreu veure també la classificació amb els seus temps parcials , on el David al final ho va fer molt bé arribant a retallar temps inclùs als primers classificats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada