Translate

dimecres, 31 d’octubre del 2012

TERRITORIO LIMITE

Us publiquem un missatge que ens ha fet arribar un veí de tremp que creiem que us pot interessar:
 
 
Sóc el Raül Gasa, de Tremp. Veig que els Tremp Runners tireu amb molta força. A veure si algun dia que pugi m'uneixo a alguna de les curses. No serà per ganes! Us envio aquest mail per comentar-vos que per un projecte del màster que estic cursant he creat una comunitat online on toquem tendències de material i roba esportiva per Trail Running, Trekking, Mountain-Bike i Escalada. Tinc una pàgina web i pàgina al facebook. A més de tant en tant fem concursos on regalem material dels diferents esports. Ara en tenim una en campaña on regalem 4 gorres solars amb llum per running valorades amb 30 euros cada una.

Us deixo els enllaços per si li voleu donar visibilitat entre els trempolins i aprofitar les promocions que vagi aconseguint fer. És tot gratis :DD



Si entres a la pàgina de Facebook ja veuràs la promoció de les gorres.


Salut i seguiu foten-li'n així de fort. Que dona gust veure el Facebook ple de fotos de gent amb la samarra de Tremp Runners!

--
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Raül Gasa Pons

http://about.me/raulgasa

dissabte, 27 d’octubre del 2012

CURSES CAP DE SETMANA


AVT 2012 MADRID 10 KMS




El Nacho i la Mireia van disputar el dissabte passat aquesta cursa de 10 km d'asfalt per Madrid com a homenatge i record a les víctimes del terrorisme. Districte de Moratalaz.


MIREIA CALVET 00:50:43 en el lloc 280 de 392 arribats
NACHO TOME 00:50:44 en el lloc 282 de 392 arribats

Enhorabona.


CURSA NEANDERTHAL DE CAPELLADES

Avui diumenge dia  d´octubre de 2012 s´ ha disputat la  tercera edició de la Cursa de Muntanya i Caminada Popular a Capellades.

Una cursa que us trasllada a milions d’anys enrere i us repta a posar-vos a la pell d’aquells caçadors neandertals, corrent per corriols abruptes, perseguint les seves preses entre els pins, lliscant sobre les pedres i vorejant penya-segats a tota velocitat.

Situada en plena Serralada Prelitoral, entre les muntanyes de Miramar i del Gall, alçada damunt d’una impressionant balconada de travertí al marge dret del riu Anoia i al bell mig de la Conca d’Òdena, es troba l’antiga població de Capellades. Aquesta vila és coneguda pel Museu Molí Paperer, la Bassa Natural, la Cinglera del Capelló i un assentament Neandertal famós arreu d’Europa per la seva importància en el coneixement de la nostra prehistòria paleolítica.

Dos tremp runners han participat en aquesta cursa de muntanya de 16 quilomètres i un desnivell de 960 metres i organitzada per AEMDEKP:  el Miquel Seseras amb un temps de 01.26.21 ( posició 43 de la general ) i la Lidia Fuentesauco amb un temps de 02.11.00, enhorabona aquesta parella.






CURSA DE LA DONA

Aquest diumenge 28 d´octubre de 2012 s´ha disputat a barcelona la cursa de la dona amb un recorregut fabulòs de 6,5 quilòmetres amb sortida i arribada a les fonts de Montjuïc.
Representant als Tremp Runners han participat la Laia Pociello i la seva mare Laura Llohan, enhorabona a totes dues.
Restem a l´espera de saber el resultats









 V CURSA DE MUNTANYA D'ULLDECONA 28.10.2012





Tanquem el cap de setmana amb una cursa de muntanya a la localitat d'Ulldecona (Tarragona) 23,2 km i 883 m. de desnivell positiu. Aquest any hi ha hagut variació i novetats respecte a altres edicions i és que durant el recorregut els participants gaudiran passant per l'interior d'un castell emmurallat i els permetran escalar pedres que ja ho feien els primers habitants d'aquestes terres fa més de deu segles . Visitaran racons de gran bellesa.
També tindran una animada acollida del poble, on segur els instants finals es passaran volant i amb ganes de  repetir un altre any.
Final de festa en una pista coberta amb botifarra inclosa.

Marc Molano amb un temps de 02:37:36 en el lloc 70 de 88 de la seva categoria i 88 de 221 Gral.












ETERNAL RUNNING A BELLPUIG



Avui 28.10.2012 se celebra una edició més d'aquest peculiar circuit, que està guanyant popularitat entre molts esportistes que busquen un al · licient més en la seva vida esportiva. Dos TR Jordi Subarroca i Josep Miro han anat a Bellpuig per participar de 10 km de divertides i exigents proves només aptes per gent molt en forma i amb ganes de passar-s'ho bé.
Ho han fet molt bé han quedat tercers de la categoria de grups de més de 10 persones, enhorabona.





CURSA DEL SANT CRIST DE BALAGUER 10K




El dissabte 27 d´octubre de 2012  es va disputar la cursa del Sant Crist de Balaguer, 10 km en pla i asfalt  on van estar-hi presents uns quants tremp runners amb molt bons resultats tots ells:
Classificacions i temps:

Xavier Torrecillas amb un temps de 39´44´´ ( 22 de 245 )
Toni Serrano amb un temps de 40' (23 de 245)
Gilbert Chacón amb un temps de 41´ ( 29 de 245 )
José Santos amb un temps de 44´07´´  ( 85 de 245 )
Karina Abategada amb un temps de 50´52´´ ( 183 de 245 )
Yennis Estevez amb un temps de 53´40´´ ( 203 de 245 )
Sandra Riba amb un temps de 55´22´´ ( 218 de 245 )





EL TAST DE LA MITJA 10K 2012 (GRANOLLERS)








El dissabte 27.10.2012 s´ha disputat un tast de la mitja de Granolles concretament una cursa plana de 10 quilòmetres que s´ha disputat a la mateixa localitat. Els Tremp Runners hem estat representats pel Juli Monroy, el Sergi Monroy i el José Alba. Enhorabona a tots tres per la gran cursa que heu fet i ara a tope per la propera.




José Alba  00:41:06 en el lloc 256 de 2160 arribats
Juli Monroy 00.54.55 en el lloc 1532 de 2160 arribats
Sergi Monroy 00.54.56 en el lloc 1534 de 2160 arribats






diumenge, 21 d’octubre del 2012

CURSES DEL CAP DE SETMANA

MARATÓ DE LA MUNTANYA SOLIDÀRIA - L´ESCORIAL ( MADRID )





El passat dissabte dia 20 d´octubre de 2012 dos tremp runners van participar en aquesta marató benèfica ( ONG ALDEAS INFANTILES ) que es va cel.lebrar a la serra de Guadarrama. Enhorabona al Nacho Tomé i a l´Antonio Sanchez per la gran cursa que van fer tots dos i pel fet de portar el nostre nom per aquelles contrades.

Nacho Tomé amb un temps de 04.58.35  ( 63 de 198 participants )
Antonio Sanchez amb un temps de 04.58.36 ( 64 de 198 participants )


19ena EDICIÓ LA MARXASSA DE MATARÓ 65,2 KMS





El dissabte es va celebrar la 19 ª edició de la Marxassa de Mataró, una prova molt exigent on ha participat el nostre amic Joan Martí Ramoneda Sentenach, demostrant un excel · lent estat de forma ja que ha estat capaç de cobrir la suma de la distància en un paratge preciós. Bona organització i bons avituallaments, Només va ploure a l'inici.  Felicitats.

JOAN MARTI RAMONEDA 10:32:33 en el lloc 79 de 336 arribats.



MITJA MARATÓ DE MOLLERUSSA

Aquest diumenge dia 21 d´octubre de 2012 s´ha disputat la 25a. edició de la mitjà marató de Mollerussa on han estat presents molts tremp runners.

Classificacions:

Gilbert Chacón  amb un temps de 1.27.46  ( 35 de 540 )
Xavi Llohan amb un temps de 1.30.43  ( 74 de 540 )
Albert Felip amb un temps de 1.34.30 ( 108 de 540 )
Vicent Bañeres amb un temps de 1.35.39 ( 122 de 540 )
Oscar Baez amb un temps de 1.35.46 ( 123 de 540 )
Jose Alba amb un temps de 1.39.04 ( 182 de 540 )
David Riba amb un temps de 1.39.07 ( 183 de 540 )
Josep Miró amb un temps de 1.47.17 ( 307 de 540 )
Alex Granados amb un temps de 1.48.47 ( 335 de 540)
Sandra Riba amb un temps de 2.08.00 ( 516 de 540 )














dimarts, 16 d’octubre del 2012

TREMP RUNNERS A ÀFRICA


ESTER, AL SOSTRE D'ÀFRICA







El 6 d'Octubre TREMP RUNNERS pujava al sostre d'Africa, Cim del Kilimanjaro (5.895m).



El Kilimanjaro és la muntanya més alta de l'Àfrica, i és d'origen volcànic. És situat a Tanzània, a la frontera amb Kenya, molt a prop de la línia de l'equador.
La seva alçada va ser mesurada a l'any 1952, amb mètodes de topografia òptica, fent triangulacions verticals però a distàncies molt llunyanes i va donar el resultat de 5.895 m.
Posteriorment, a l'any 1999 es va mesurar de nou l'alçada amb sistemes GPS, (amb l'ajuda de satèl·lits) i va donar una alçada de 5.893 m,[1] i el 2009 es van mesurar 5.890 m.[2]

Kilimanjaro des de l'aire. Juliol de 2007.
El Kilimanjaro es troba situat al marge oriental de la Vall del Rift i no es troba totalment aïllat de la plana africana, sinó que el trobem acompanyat de 3 cons volcànics, orientats en un eix est-sud-oest:
  • Shira: el més antic, situat a l'oest, amb una alçada de 3.962 m.
  • Mawenzi: a l'est, amb una alçada de 5.149 m.
  • Kibo: situat entre els altres dos, és el més recent i encara mostra senyals d'activitat en forma de fumaroles,
Entre el Kibo i el Mawenzi hi ha una plataforma de prop de 3.600 ha. anomenada la cadira (the Saddle, en anglès), que conforma la major àrea de tundra d'alçada d'Àfrica.
El punt més alt del Kilimanjaro és l'Uhuru Peak, punt situat al volcà Kibo. Des del 1889 els diferents intents de mesurar l'altura exacta de la muntanya han donat resultats que difereixen en més de 100 metres[3] El 2008 una expedició de recerca (Kilimanjaro 2008 Precise Height Measurement Expedition) va utilitzar mètodes gravimètrics i GPS que van donar un resultat de 5891,8 m.[4]

El nom

El seu nom segueix sent un enigma i existeixen diferents teories al respecte. Una d'elles assegura que pot venir de les paraules swahili kilima (muntanya petita) i njaro (dimoni de fred); o bé de l'expressió njaro (caravanes), en referència als combois d'esclaus dels esclavistes àrabs de Zanzíbar, que antigament feien una parada a la zona. Alguns evoquen la paraula njare, la font de l'aigua, i els massais l'anomenen simplement Ngage Ngai, és a dir, la casa de Déu.
Els chaggas mai li han donat un nom a aquesta muntanya. Únicament distingeixen el gran volcà blanc, anomenat Kibo (esperança), símbol de l'eternitat i de la sort, del pic negre Mawenzi a l'est, associat a les forces del mal.

 Història

Ruta Marangu
Abans del segle XIX algunes cròniques com la del geògraf egipci Ptolomeu mencionen l'existència d'una muntanya blanca al sud d'Àfrica. El 1845, el geògraf britànic William Cooley, segur de la seva existència, assegura que la muntanya més coneguda de l'Àfrica de l'est, anomenada Kirimanjara, està coberta de roques vermelles.
El maig de 1848, un missioner alemany, Johannes Rebmann, explora la regió chagga i acaba acostant-se a les muntanyes: «Cap allà a les 10 hores vaig veure alguna cosa blanca al cim d'una alta muntanya i pensava que era un núvol, però el meu guia em comenta que és fred, i llavors vaig reconèixer amb satisfacció aquesta vella companya que els europeus anomenem neu». El seu descobriment relatat l'abril de 1849 al Church Missionary Intelligencer es discuteix a Londres.[5]
Va fer falta esperar fins l'any 1891 per que una expedició, dirigida pel baró alemany Klaus von der Decken i el botànic anglès Richard Thornton, permeti comprovar que en efecte, es tractava d'un cim nevat.
El 1883, l'anglès Joseph Thomson seguit pel comte Teleki ascendeixen la muntanya però no aconsegueixen superar els 5.300 metres. Després de dos fracassos, Hans Meyer, el 6 d'octubre de 1889 aconsegueix finalment arribar al cim, acompanyat pel seu amic Ludwig Purtscheller i el guia chagga Yohana Lauwo. Aquest es comenta que hauria mort a l'edat de 127 anys, l'any 1997, però potser no és més que una llegenda, com la història de la presència d'un cadàver de lleopard congelat, trobat a 5.500 metres d'altitud.

 El Kilimanjaro actual

Ascensions

Respecte a les ascensions, aproximadament uns 20.000 excursionistes intenten cada any arribar al cim, un número controlat per les autoritats de Tanzània. L'ascenció pot realitzar-se per algunes vies tècnicament fàcils però, llargues i penoses a causa del fred i l'alçada. D'aquestes rutes la més freqüentada és la ruta Marangu, i després les rutes Machame, Mweka i Shira.

 Condicions climàtiques

Glaciar del Kilimanjaro
Actualment, el Kilimanjaro es troba protegit per un parc nacional: el Parc Nacional del Kilimanjaro, que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1987[2].
El retrocés de les glaceres del cim del Kilimanjaro és una realitat evident.[6] L'any 1900 s'estima que n'hi havia uns 12 km², i avui en dia, no cobreixen més de 2 km² i el volum de gel ha tingut una davallada de més del 80%.[7]
Les diferents fonts no estan totalment d'acord sobre quan s'hauran fós del tot els glaciars. L'any 2002, un estudi dirigit pel paleoclimatòleg Lonnie Thompson de la Universitat Estatal d'Ohio, va predir que el gel al cim més alt d'Àfrica hauria desaparegut entre els anys 2015 i 2020,[8][9][10]
El 2007, un equip de científics austríacs de la Universitat d'Innsbruck van especular que la plataforma de gel que es troba al cim del volcà hauria desaparegut cap a l'any 2040, però que un part del gel que es troba a la vessant de la muntanya hi romandria durant més temps, en funció de les condicions meteorològiques locals.[11] I un altre estudi de l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia, ha fet la predicció que el gel desapareixerà el 2050.[12]
Una comparativa dels registres guardats al gel suggereix que les condicions actuals estan retornant a les que hi havia uns 11.000 anys enrere. Un estudi dut a terme per Philip Mote de la Universitat de Washington als Estats Units i pel Georg Kaser de la Universitat d'Innsbruck a Àustria, conclouen que la recessió del gel del Kilimanjaro no està lligada directament a l'augment de les temperatures sinó també a la disminució de les precipitacions.[13]
El maig de 2008, el ministre de recursos naturals de Tanzània, el sr. Shamsa Mwangunga, va dir que hi havia indicacions que la neu que cobria la muntanya, actualment estava augmentant.[14] El gener del 2006, la ruta del Western Breach va ser tancada per les autoritats del Kilimanjaro National Park arran d'una esllavissada de roques que va matar tres persones. L'1 de desembre del 2007, la ruta va ser reoberta a però encara és considerada com poc segura.

El Kilimanjaro - with Landsat Overlay. Les altures es mostren a escala doble respecte el pla.

 Condicions volcàniques

Encara que està inactiu, el Kilimanjaro té diferents fumaroles que emeten gas al cràter del cim principal del Kibo. La conclusió dels científics a la que van arribar l'any 2003 és que el magma fos es troba situat uns 400 metres (1.310 peus) sota el cim del cràter. Diferents enfonsaments i despreniments de terra s'ha donat al Kibo en el passat, un d'ells formant que ara es coneix com a Western Breach (esquerda Oest).

Mapes

Uns bons primers mapes del Kilimanjaro van ser publicats pel govern britànic (concretament pel departament d'afers estrangers) (DOS 422 Y742) l'any 1963. Aquests mapes estaven basats en fotografies aèries realitzades pels volts del 1958 per la RAF (Royal Air Force). Eren fets a escala 1:50.000 amb contorns en intervals de 100 peus. Actualment no estan disponibles.
El primers mapes turístics que es van publicar van ser realitzat també pel govern britànic l'any 1989 basats en els mapes DOS originals (escala 1:100.000; intervals de 100 peus; DOS 522), i actualment tampoc no estan disponibles.
L'EWP va produir un mapa amb informació turística el 1990 (escala 1:75.000; intervals de 100 metres; mapes del Kibo i el Mawenzi a escales de 1:20.000 i 1:30.000 respectivament, amb 50 metres d'interval de contorn). Aquest mapa s'actualitza regularment i avui en dia s'està distribuint la 4arta edició.
En els últims anys nombrosos mapes diferents han aparegut al mercat i es troben disponibles, amb qualitats variables [15]

Exemple del mapa EWP (1:75,000, àrea del cim). [3]

Rutes

El Kilimanjaro té diferents rutes oficials per a escalar-lo. Aquestes són:
Resum de les rutes
RutaDescripcióDiesLongitud
Circuit del Nord [24]La ruta més nova del Kilimanjaro. Hi ha poca gent i es travessa aproximadament tota la muntanya inclosa la part nord. És una ruta llarga amb molt bones vistes.990 km
Lemosho [25]Llarg accés conduint, remota, menys freqüentada, preciosos boscos, travessa amb bones vistes a Barafu, camping. Excel·lent per a aclimatar.8 (-1)56 km
Machame [26]Segona ruta més popular. Preciosos boscos, travessa amb bones vistes a Barafu, camping. Excel·lent per a aclimatar.7 (-1)49km
Marangu [27]Molt popular. Preciosos boscos. Refugis bàsics però confortables. La variant de 6 dies dóna temps per a una bona aclimatació.6 (-1)64 km
Rongai[28]Llarg accés en cotxe, remota, menys freqüentada, escenaris preciosos i salvatges d'alta muntanya, camping. Excel·lent per a aclimatar.665km
Umbwe[29]La més curta i dreta de les rutes, dura. Paisatges espectaculars. Preciosos boscos, travessa amb bones vistes a Barafu, camping. Dolenta per a l'aclimatació. Ruta perillosa.[30]6 (-1)37 km

Un mapa de la ruta en tres dimensions al Google-Earth es pot veure aquí.[31]

Circuit del Nord

És la ruta més nova al Kilimanjaro. S'inicial des del nord, i es realitza una travessa de pràcticament la muntanya sencera seguint la direcció de les agulles del rellotge abans d'aproximar-se al cim des de l'esta. Aquesta ruta ofereix les vistes més diverses, cosa que la converteix en una de les rutes més escèniques de les que hi ha disponibles. I de moment, aquesta ruta és una ruta molt tranquil·la, amb un volum de gent realment baix.[24]
Per a realitzar el circuit del Nord, es destinen 9 a la muntanya.
El perfil del programa és:
  1. Conduir unes 4 hores fins a la porta Rongai. Caminar fins al primer campament (2.650 metres); 2 ½-3 hores.
  2. Ascendir fins al segona campament a 3.450 metres; 3 ½ hores, i continuar fins al tercer campament a 3.800 metres; 2 hores.
  3. Pujar fins a la confluència i la part més utilitzada del circuit fins al camp Buffalo (4.100 metres); 5-7 hores.
  4. Continuar el circuit fins al Refugi Moir a 4.200 metres; 4-5 hores. Des d'aquest punt es poden realitzar caminades d'aclimatació.
  5. Se segueix fins a la Lava Tower a 4.500 metres; 4-6 hores.
  6. Descens fins a la vall de Barranco a 3.940 metres, abans de pujar la paret de Barranco i caminar fins al camp Karanga a 4.000 metres; 5-7 hores.
  7. Dura pujada fins al refugi Barafu (4.600 metres); 3-5 hores. Descansar per la sortida de l'endemà.
  8. De bon matí, ascensió fins al Uhuru (5.895 metres), sostre de l'Àfrica. Després, descens fins al camp Millenium a 3.800 metres; 11-15 hores.
  9. Es continua baixant fins a la porta Mweka a 1.600 metres; 4-6 hores.
Descripció detallada: [24]

 Ruta Lemosho

Aquesta és una ruta remota, que conserva la seva bellesa natural, una ruta poc utilitzada i atractiva per a pujar fins a la plana de Shira. Els alpinistes sovint l'utilitzen per a ascendir la ruta de l'esquerda Oest, o per a seguir-la amb el circuit sud del Kibo per a pujar utilitzant la ruta més senzill de Barafu. El primer dia de la ruta les possibilitats de trobar-se amb animals salvatges és molt alta, i "rangers" armats han d'acompanyar els grups d'alpinistes temporalment.[25] [15]
La versió estàndard d'aquesta ruta consta de 7 dies a la muntanya, tot i que a vegades, s'allarga un dia més a una estada a la vall de Karanga.
El perfil del programa és:
  1. Conduir des de Moshi o Arusha fins a la porta Londorossi, que dona entrada al parc (2.250 m.; 2 h.). Des d'aquí unes pistes forestals que requereixen de vehicles 4x4 porta fins a l'esplanada de Lemosho (2.100 m.; 11 km.; 45 min.), que és un dels possibles llocs per acampar (no es paguen taxes del parc per acampar aquí). Després es camina a través de corriols forestals fins al camp Mti Mkubwa (gran arbre) (2.750 m.; 3h.)
  2. El camí es va enfilant gradualment i s'entra en una zona gegant plena d'arbusts. Es van creuant molts rierols i s'arriba a la cresta Shira, situada a una alçada aproximada de 3.600 metres, i es baixa lleugerament fins al camp Shira 1 situat al costat d'un rierol a la plana Shira (3.500 m.; 5 h.). Aquest campament és pot ometre durant l'ascensió i seguir fins al següent.
  3. Una agradable caminada a través de la plana porta fins al camp Shira 2, situat en uns prats remullats per un riuet (3.850 m.; 1,5 h.). Una gran varietat de caminades es poden realitzar des d'aquest punt; d'aquesta manera la plana de Shira es converteix en un punt excel·lent per a realitzar una bona aclimatació per l'ascensió al Kilimanjaro.
  4. Continuant cap a l'est vers el Kibo es passa una confluència de camins, i se segueix més cap a l'est direcció a Lava Tower. Poc després d'aquí, es descendeix vers el refugi de Barranco (3.940 m.; 4 h.)
  5. A l'inici de la jornada es troba una dura pujada al principi del Gran Barranco i, a continuació, un recorregut amb molt bones vistes sobre la vall de Karang (4.000, 3 hores), punt que queda just per sota de les cascades de gel de les glaceres de Heim, Kersten i Decker. Després de l'escalada de la vall de Karang, la pista puja fins a la cresta que mena al camp Barafu, un lloc ombrívol amb molt poca vegetació situat a una alçada de 4.600 m., (3 hores a peu).
  6. Amb un inici a primer hora del matí es comença l'ascens fins a la vora del cràter Kibo, passant entre les glaceres Rebmann i Ratzel, (4 hores); la darrera secció d'aquesta pujada es un punt on sovint es pot trobar neu o gel, i un piolet o uns bastons de caminar poden ser molt útils de cara a un millor equilibri. Des d'aquí, una hora més condueix fins al punt més alt, l'Uhuru Peak, des d'on sovint hi ha precioses vistes de Meru, a l'oest i del punxegut pic de Mawenzi cap a l'est. Posteriorment al cim, s'inicia el descens fins al refugi o camp Barafu, on després de fer-hi un breu descans es continua el llarg descens fins al campament de Mweka, situat en una zona boscosa plena de brucs. Aquelles persones amb suficients energies poden, després de fer el cim, poden descendir al cràter Reutsh per a veure-ho els pinacles de gel dels camps de gel de l'est.
  7. Un descens d'unes 3 o 4 hores a través d'un preciós bosc porta fins a les portes del parc, on hi haurà els transports esperant.
Ruta Marangu
La ruta Marangu (també anomenada la ruta de la 'Coca-Cola') és la ruta més senzilla per a realitzar l'ascensió al cim del Kilimanjaro, tot i que qualsevol de les rutes s'ha de considerar com un repte que no és a l'abast de tothom.
Es creua el Saddle, una zona de 5 kilòmetres d'ampli, a molta alçada i semi desertic, que separa el cims del Mawenzi i el Kibo.[27] [15]
Els alpinistes tot sovint gasten un dia extra per a aclimatar-se millor a l'alçada al refugi Horombo.
El perfil del programa és:
  1. Conduir fins a la porta Marangu. Caminar a través del bosc plujós fins al refugi Mandara, situat a 2.743 metres i a unes 3 hores a peu de camí.
  2. Es deixa el bosc i s'entra en una zona més erma fins que s'arriba al refugi Horombo, a 3.760 metres d'alçada.
  3. Es descansa al refugi, i es pot dedicar un dia a aclimatar-se en aquest refugi. Es realitza alguna caminada fins a Zebra Rocks o bé fins al refugi Mawenzi. Aquest dia es opcional, convertint-se així en una ascensió de 5 dies; de tota manera, les possibilitats d'èxit de l'ascensió van força lligades a una bona aclimatació i per tant, aquest dia "extra" es molt recomanable de cara a aconseguir la fita de l'ascensió.
  4. Se segueix caminant a través del mateix tipus de terreny i després s'entra en un desert alpí fins al Saddle entre els pics de Mawenzi i Kibo. Des d'aquest punt es camina durant aproximadament una hora per arribar fins al refugi Kibo a 4.730 metres.
  5. Començar el dia de cim molt d'hora al matí, primerament s'ascendeix fins al Gillman's Point (5.681 m.) que està situat a l'extrem del cràter. Es continua vorejant el cràter, durant aproximadament unes 2 hores si no es té problemes d'aclimatació, fins que s'assoleix el punt més alt d'Àfrica, lUhuru Peak de 5.895 m. El descens és fa ràpidament cap al refugi Kibo, i després d'un breu descans es continua baixant cap al refugi Horombo.
  6. Els descens continua fins a la porta Marangu, punt en què se surt del parc nacional.
 Ruta Rongai
El perfil del programa és:
  1. Conduir 4 hores fins a la porta Rongai. Caminar fins al camp Simba a 2.650 m.; 2½-3 h. La camina es fa inicialment a través de plantacions, després a través de bosc humit i finalment per una zona arbustiva.
  2. Caminar fins al segon campament a 3.450 m.; 3½ h. Una agradable caminada a través d'arbustos i brucs.
  3. Suaus pujades en el recorregut a través de zones ermes al llarg de les crestes que porten al camp Kikelea a 3.600 m., 3 hores.
  4. Arribada al refugi Mawenzi Tarn, 4.330 m., 3-3½ h.
  5. Ascensió senzilla a través del Saddle fins al refugi Kibo 4.700 m., 4½-5 h.
  6. Començant de matinada, s'ascendeix fins a Gillman's Point (5.681 m), a l'inici del cràter que ens portarà fins el cim. Es continua al voltant del cràter (aproximadament durant dues hores) fins al punt més alt d'Àfrica, l'Uhuru Peak (5.895 m.) Les vistes de l'albada sobre el Mawensi a l'est són fantàstiques. El descens es realitza fin al refugi Kibo, i després de la parada de rigor, se segueix la davallada fins al refugi Horombo.
  7. Descens fins a la porta Marangu.
Els alpinistes sovint no realitzen la parada al segon camp durant l'ascensió, convertint-se així en una ascensió amb més dificultat, en part degut a la falta d'aclimatació que es pot patir.
Descripció detallada: [28] [15]

 Ruta Umbwe
La ruta Umbwe està considerada sovint com la ruta més dura però, a la vegada, la més espectacular i directa de les vies per assolir l'Uhuru Peak. [29] [15]
El perfil del programa és:
  1. Conduir fins al final de la carretera de Umbwe A 1.800 m. La ruta incialment segueix una pista forestal que va ascendint a través d'un bosc plujós natural. El camí es va fent més estret i pendent per acabar pujant a la cresta entre els rius Lonzo i Umbwe. El primer campament està situat al bosc al costat d'unes roques que sobresurten a 2.940 metres (5 o 6 hores de caminada).
  2. Poc després de deixar el campament el bosca s'acaba i el camí continuar a través d'una estreta i espectacular carena. Per sobre, els 1.000 metres d'escarpada paret del 'Breach Wall apareixen i desapareixen com les boirines de la tarda a Gran Barranco. Des de la creta Umbwe la ruta baixa fins al refugi de Barranco i fins al campament situat a 3.900 metres (5 o 6 hores de caminada).
  3. A l'inici de la jornada es troba una dura pujada al principi del Gran Barranco i, a continuació, un recorregut amb molt bones vistes sobre la vall de Karang (4.000, 3 hores), punt que queda just per sota de les cascades de gel de les glaceres de Heim, Kersten i Decker. Després de l'escalada de la vall de Karang, la pista puja fins a la cresta que mena al camp Barafu, un lloc ombrívol amb molt poca vegetació situat a una alçada de 4.600 m., (3 hores a peu).
  4. Amb un inici a primer hora del matí es comença l'ascens fins a la vora del cràter Kibo, passant entre les glaceres Rebmann i Ratzel, (4 hores); la darrera secció d'aquesta pujada es un punt on sovint es pot trobar neu o gel, i un piolet o uns bastons de caminar poden ser molt útils de cara a un millor equilibri. Des d'aquí, una hora més condueix fins al punt més alt, l'Uhuru Peak, des d'on sovint hi ha precioses vistes de Meru, a l'oest i del punxegut pic de Mawenzi cap a l'est. Posteriorment al cim, s'inicia el descens fins al refugi o camp Barafu, on després de fer-hi un breu descans es continua el llarg descens fins al campament de Mweka, situat en una zona boscosa plena de brucs. Aquelles persones amb suficients energies poden, després de fer el cim, poden descendir al cràter Reutsh per a veure-ho els pinacles de gel dels camps de gel de l'est.
  5. Un descens d'unes 3 o 4 hores a través d'un preciós bosc porta fins a les portes del parc, on hi haurà els transports esperant.
Descripció detallada: [29] [15]

 Vies d'escalada

La roca del Kilimanjaro, en termes generals, és força dolenta per l'escalada; tot i això, hi ha algunes bones vies sobre neu i gel però que perillen per la ràpida retrocessió de les glaceres. Per exemple, degut a la retrocessió glaciar, s'ha tornat molt complicada l'ascensió per la ruta Umbwe seguida del glaciar Heim. Just a l'esquerra del glaciar, la paret de l'Esquerda (Breach Wall en anglès) està considerada com la via més difícil al Kilimanjaro (s'ha de completar una ascensió de 100 m. de gel vertical). Més a l'esquerra encara, la via de l'esquerda Oest (laciar Arrow) proporciona una ruta més senzilla cap al cràter.
  • Ascensió més ràpida (masculí): Bruno Brunod, 5 hores 38 minuts i 40 segons[34]
  • Ascensió més ràpida (femení): Rebecca Rees-Evans, 13 hores 16 minuts i 37 segons[34]
  • Ascensió i descens més ràpids: Kilian Jornet, 7 hores 14 minuts[34]
  • Persona més jove en fer el cim: Keats Boyd, 7 anys[35]
  • Persona més gran en fer el cim: Karl Haupt', 79 anys o Valtee Daniel, 87 anys[34]


dissabte, 13 d’octubre del 2012

CURSES CAP DE SETMANA



23ª CURSA DEL TORRÓ D'AGRAMUNT 14.10.2012






Avui s'ha celebrat la 23 ª Cursa del Torró d'Agramunt aprofitant la fira del torró i xocolata a la pedra que té lloc aquest cap de setmana. Els participants han escollit entre dues proves, la cursa atlètica de 10 quilòmetres i la cursa popular de 3 quilòmetres i mig. El traçat de totes dues ha recorregut majoritariament els carrers de la vila, aixíi com també uns quants punts de la carretera i camins rurals.


ALBERT URREA BARO 0:43:17 en el lloc 63 de 258 arribats
LLUIS URREA BARO 0:49:46 en el lloc 154 de 258 arribats
ROBERT CORTS LLUSA 0:52:39 en el lloc 198 de 258 arribats









CORREBARRI A BARCELONA 14.10.2012






El Correbarri és una prova esportiva que pretén fomentar nous reptes en l'atletisme popular.
El Correbarri vol implicar tots els districtes i barris de Barcelona en una festa de l'esport popular.
Característiques principals:
. Distància: 10 Km
. Recorregut força planer que ha transcorregut pels carrers del districte de Ciutat Vella i Port de Barcelona.
. Competició per districtes: A més de competir de forma individual hi hagut una competició entre els 10 districtes barcelonins. Guanyador el barri de Sant Marti.


Jordi Roy Gabarra (S.Marti) 43:51 en el lloc 327 de 2780 arribats.





Més info: http://www.correbarri.com/?lang=es/



1ª GORBEIA SUZIEN 2012







Comença un cap de setmana de curses, on alguns membres s'han desplaçat a diferents llocs per participar, per exemple la Gorbeia Suzien (13.10.2012), una prova de muntanya de 28 km i 1750 m. de desnivell positiu en la localitat de Zeanuri (Bizkaia). 
Aquesta cursa es disputa en el parc natural de Gorbea, un enclavament meravellós on naturalesa i esport s'uneixen, fent les delícies del corredor que participa convertint aquest dia en una experiència molt especial. Aqui tenim el resultat d'aquests dos TR. Molt bè!!


JOSEP MIRO 04:48:00 en el lloc 246 de 368 arribats
JORDI SUBARROCA 04:48:02 en el lloc 247 de 368 arribats








Més info: http://gorbeiasuzienes.blogspot.com.es/



dimecres, 10 d’octubre del 2012

CURSA ATLÈTICA DEL SANT CRIST DE BALAGUER




Benvolguts atletes;

Ens plau informar-vos que el proper dissabte 27 d’octubre, es celebra a Balaguer la 32ª. Edició de “La Cursa Atlètica del Sant Crist”, organitzada pel club Atlètic Maratonians del Segre i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balaguer. La gran acceptació de la cursa en les darreres edicions ens ha fet avançar la prova en calendari per disposar de més hores de sol i també, canviar l’espai i localització d’inici de cursa per disposar de més serveis per als atletes.  

Us adjuntem els links on trobareu tota la informació i els tràmits per fer les inscripcions, i en la que volem destacar les activitats per infants, amb les curses adaptades a diferents distàncies i altres activitats que volem que en gaudeixi tota la família al complert.

               

Us hi esperem!!!!