Translate

dilluns, 22 de desembre del 2014

BON NADAL I FELIÇ 2015


Desitgem que passeu unes festes fantàstiques i un any 2015 ple de salut. Que les lesions us respectin i que els objectius marcats i les ilusions que poseu en allò que ens uneix que són les curses i el companyerisme continui durant cada dia, cada entrenament i cada km que fem.

Per cel.lebrar-ho voldriem fer un soparet de Nadal aquest proper dissabte 27 de desembre. Si us interessa apunteu-vos al post del facebook o bé contacteu amb nosaltres. Gràcies.

BON NADAL I FELIÇ 2015.




Salut, pit i collons.

diumenge, 14 de desembre del 2014

CURSES CAP DE SETMANA 13-14 DESEMBRE 2014

PUJADA A LA SEU VELLA - LLEIDA - 10KM


Una nova edició, i ja en van 34, de la mítica pujada a La Seu Vella de Lleida. Novament amb participació trempolina, on trobem al Toni Canals i al Sergi Farré  recuperadíssim de la seva lesió, deixant la marca en 40 minuts i escaig. També hem tingut avui al Josep Serra amb 46'  i en Manel Sancho i la Sònia Parra, que aprofiten qualsevol moment per fer esport plegats, i més avui per la causa que era. Ells han deixat el crono en 52. Enhorabona nois. Gran moment, gran cursa, grans marques, grans per participar i per aportar el vostre granet de sorra a la marató de Tv3. Salut.

WEB DE LA CURSA

CLASSIFICACIONS





MITJA MARATÓ DE SALOU


També fins a Salou, i no de festa, 4 dels nostres han fet via per tal de participar a la Mitja Marató, on pel que em pogut comprovar els hi ha anat molt i molt bé. Ràpids molts ràpids els nostres, temps genials, contents ells i  més contents nosaltres. Aviat no us veurem passar. Felicitats als 4...

Eugeni Navarro: 1:23
Xavi Llohan: 1:25
Marc Monsó: 1:26
Yennis Estevez: 1:42.

WEB DE LA CURSA

CLASSIFICACIONS





PASSAFRED BLANES 21KM

També en aquesta edició del Passafred de Blanes, dos companys han participat en aquesta mitja de muntanya, en Jordi Martinez i en David Andreu. Felicitats.

WEB DE LA CURSA


Salut, pit i collons


dijous, 11 de desembre del 2014

CRÒNICA D'UNA CURSA - MARATÓ DE CASTELLÓ 2014- JOSE ALBA



Dissabte 6 de desembre de 2014, amb la Montse, el Blai, la meva germana Loli i el meu cunyat Julian, fem via cap a Castelló, amb la motxilla carregada d’il.lusió i optimisme, i amb ganes de passar-ho bé. M’ha cunyat volia prendre notes per la Marató de Barcelona la març, i ja porta la llibreta ben carregada....

A les 12:00 hores parada i fonda a l’hotel assignat, check in i cap al parc de la Pèrgola per tal de recollir els pitralls, ma cunyat que volia córrer la de 10 i viure l’experiència de la Marató desde fora, i a mi per viure l’experiència de la Marató desde dintre, i si podia ser intentar treure’m l’espineta de la marató de les vies verdes de Tortosa, on com molts sabeu vaig punxar i no vaig poder acabar-la, plantant-me al km 36.

Un cop recollits els pitralls, quedem amb uns amics de Carlet,  a dinar i a fer turisme per la ciutat, intentant reservar forces per l’endemà.
De tornada cap a l’hotel, molt aprop de la sortida i de l’arribada, trobem els operaris de la cursa i de l’ajuntament muntant el que seria l’arribada de la Marató i de la cursa de 10, on voliem ser a les 12:30 i a les 09:45 respectivament, i com hi havia força ambient per la zona, vam decidir quedar-nos a sopar a una pizzeria i menjar gra fort per l’endemà, comentar una mica “l’estrategia” del dia següent, i acabar de treure els nervis del damunt que ja estaven a flor de pell; després cap a l’hotel a descansar i acabar de preparar els gels, el gps, les ulleres, els kets i demés paranoies que tenim alguns, com jo, abans d’una cursa.



Diumenge dia 7, a les 06:00 obro els ulls, ja no puc dormir més, he dormit bé, he descansat. Em llevo en silenci, em vesteixo i marxo de l’habitació per anar a esmorzar amb ma cunyat. Em repeteixo mentalment que avui es el dia, que fa 18 setmanes això es el que volia, i aquí estic, a punt per arrencar la que volia que fós la 5ena i que acabarà essent la 4arta. Tinc confiança en la feina feta.

Esmorzem de valent i ens traslladem al hall de l’hotel, allà és un continu de corredors de nivell, corredors amateurs i corredors com nosaltres, amb cara de respecte i d’il.lusió, i amb ganes de córrer.
- Un detall que m’havia descuidat, “EL VENT”. El vent que va bufar i fort durant tot el dissabte, estava present a aquelles hores, i per que escoltaves i pel que feia a nosaltres, preocupava i molt. Així que calia esperar i pensar que afluixaria a mesura que s’acostes la sortida.-

Fem un café amb tranquilitat en un sofà, i parlem de l’ambient i de la vida, per treure’ns els nervis previs a la carrera i fem via un parell de vegades al WC, això ja té pinta de prèvi a un gran dia. Ens fem una foto amb el gran Txema Martinez.



A les 08:30 anem cap a la línea de sortida, escalfem una mica, ens fem 4 fotos, ens desitgem sort, i cadascú al seu calaix. El meu era el de 3:15 a 3:30, i el de ma cunyat a la seva sub 45. SUERTE CUÑAO.



Un cop al calaix, rebo un missatge de la Montse, ja s’han aixecat. “Sort carinyo, tot anirà bé, t’estimem”!! La Montse sap tocar la fibra abans de cada sortida, m’asperona. Primer missatge motivador del dia. Va, va, vaaaaa.....

Van passant els minuts i s’acosten les 09:00 hores, la música d’AC DC sona a tota pastilla, l’speaker comença a caldejar l’ambient, i deixa anar la segona frase motivadora del dia: “LA VIDA ESTA LLENA DE MOMENTOS, Y HOY ES UNO DE ESOS MOMENTOS”. Aquí comença el compte enrera, 10, 9, 8.... Sortida massiva de 2900 corredors, la pell de gallina, comença un gran dia.

Van caient els km, el que tenia en ment era perdre temps al principi i arribar a la mitja en 1:45. El vent encara bufava però ja no tant, i al pas pel 10 arribo en 47:24, a 4’44 (amb el delay de la sortida), bé, fi diria, massa fi, i ràpid massa ràpid.
Em dic que he d’afluixar, que la mitja l’he de fer en 1:45, però tiro i trobo un ritme còmode, arribant a la mitja en 1:41, a 4’53, 4 minuts per sota del que tenia previst. Allà em repeteixo que he d’afluixar i arribar senser al mur. Aquesta es la  zona més lletja de la cursa, surts de Castelló i t’acostes al Grao de Castelló, zona del port, però sense veure el mar, i amb l’inconvenient que el vent bufa de valent.
Al pas pel 30 arribo en 2:24,  també força còmode i a un ritme de 4’44, movent-me en una franja que em sorpren, però em trobo bé. El vent para de cop, bona noticia, i em repeteixo mentalment el que l’speaker va dir a la sortida, avui es el dia, es avui. En un marató no et pots fiar ni de tu mateix, si arriba l’home del mall, sóc pell, però no, passo el mur amb confiança i nerviós, tant que paro a fer un “pipi”, una parada tècnica d’uns 20 segons, que no em fa perdre el ritme ni les ganes de córrer, 6 gels i força líquid als avituallaments han fet la feina, no se per què, es la primera vegada en una cursa que he de parar per buidar.
Al pas pel 34, vaig pensar en ma cosí Manel i el seu suplici a la Marató de Donosti de feia dues setmanes, la marató posa a cadascú al seu lloc, i si t’ha de donar una llicó té la donarà!, i això tampoc m’ho vaig treure del cap. Serenor i paciència, però sobretot cap, molt de cap.

Com és habitual, quan arribes a aquest tram de cursa, veus de tot, gent al terra, estirant, plorant per fallar, o plorant per les rampes, i tot i que et sap greu veure’ls, continues envant i pensant en el teu objectiu. Aquí l’afluència de públic es notòria, i empenyen de valent. Al 38 entrem al centre de Castelló, la gent es troba situada a banda i banda de carrer, deixant el pas per a 3 corredors, tipo Tour de France, i criden i criden i ho veig clar. Ho tinc, baixo de les 3:30, seré finisher, afluixo una marxa, a 4:52 el km, i disfruto del moment, ho tinc a tocar, no tinc presa per arribar, i les cames no em fan mal, el ritme que porto em portarà a meta segur i senser.

Encaro la zona d’arribada ja amb llàgrimes als ulls, sóc un tendre, sempre m’emociono quan arribo a meta. Allà al lateral i a 500 metres escasos de l’arribada és troba la familia, la meva germana i el meu cunyat, aquestos si que han patit lo seu, quines bèsties, quines lliçons de vida que m’han donat, i també la Montse i el Blai. No puc evitar emocionar-me, ja hi sóc, torno a ser finisher. El Blai sprinta cap a mi, m’agafa de la mà, saludo als meus amb el puny enlaire, torno a plorar, i encaro els metres finals cridant i plorant i dient-me: Això ha valgut la pena!!! Miro el crono per sobre el meu cap, no m’ho puc creure, 3:24, mare meva quina animalada, no pot ser, Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! MMP, milloro en 9 minuts el temps de la Marató de Tolouse de l’octubre de 2013, la que vam fer amb el Jordi Badia i De Doctor. Buahhhhh! Que fort. Ho veig i no m’ho crec!!!


M’abraço al meu fill i em desmunto d’alegria i d’emoció, no se com descriureu, un cumul de mil i una emocions, però us podeu fer una idea. Petonàs a la Montse, l’eterna sacrificada, mai una mala cara per un entreno, mai una mala cara per una cursa, sempre allà, sempre agraïda, apoyant-me en els mals moments i animant-me en els bons. Un home sense una gran dóna no és ningú, i jo no sóc menys, Gràcies carinyo!
Abraçada d’equip de futbol, i medalla cap a casa!!!. Una altra pel Blai. Cap a l’hotel dutxa, fartanada i de turisme per la city.

VIDEO DE L'ARRIBADA (Gentilesa de Corriendovoy.com)

Fins aquí l’aventura de Castelló, 18 setmanes després del primer entrenament, he tornat feliç a Tremp, molt feliç. Ara descansarem una setmana i tornarem a arrencar, Barcelona al març, potser o segur, però em pica molt tornar a fer una Internacional, Roma, Paris, no se. Ja us explicaré.



No voldria acabar aquest toston de crònica, sense donar les gràcies a tots els companys d’entrenament que cada dimarts, dijous i diumenge, faci fred, hagi boira, plogui o nevi surten a entrenar sense contemplacions, a patir, però sobretot a riure! Figueroles, Montllobars, Agers, Tomb als Massos... i que m’han ajudat, se’ns dubte, a fer la marca que he fet! Gràcies Marc Monsó, Albert Felip, Mingo, Xavi Llohan, David Riba, Eugeni Navarro, Alvaro Daza, Jordi Badia, Tonet Sanchez (l’ordre dels factors, no altera el producte, jeje). I a tots aquells que en un moment o un altre m’heu donat algún consell, mil gràcies. Ens veiem al pinell... i fins la propera.

Salut i cames, i fins la propera.

dimarts, 9 de desembre del 2014

CURSES CAP DE SETMANA 6-7-8 DESEMBRE 2014


MARATÓ CASTELLÓ


El nostre company Jose Alba, va desplaçar-se fins a Castelló, per córrer la Marató. Una cursa on el nostre maratonià va aconseguir deixar el crono en 3 hores 24 minuts, rebaixant 9 minuts la seva millor marca personal. Una cursa on les bones sensacions i el recorregut han deixat emprempta a les seves cames i al seu cor. Castelló estarà per sempre al record del nostre company. Una cursa fantàstica, enhorabona Jose. Esperem la teva crònica ben aviat!!!!!

 RESULTATS

Amb un altre crack, dins i fora de les curses

Amb el gran Txema Martínez

Arribant a meta amb el seu fill




CANICROS VILAFRANCA
  
La Misèria i el Josep

 Els nostres habituals corredors de Canicros, Miki Clotet i Josep Miró, amb els seus acompanyants Piula i Misèria, van desplaçar-se fins a Vilafranca, per tal de fer conjuntament aquesta cursa, on el bon ambient va fer que tinguéssin una cursa fantàstica, com ja es habitual en ells. Enhorabona als 4, una altra a la saca. Pendent resultats web.

Salut, pit i collons.

dimarts, 2 de desembre del 2014

RUTÓMETRE MARATÓ CASTELLÓ 2014


Aquí us presentem una eina que pot ser molt útil als acompanyants que vulguin veure a un corredor a un punt en concret del recorregut de la Maratón Ciudad de Castellón 2014.

 Arxiu a descarregar:  RUTÓMETRE

Format:

  • Arxiu excel 2003 (Per veure'l,  hem de tenir instalat l'EXCEL al nostre ordinador).


Dades que s'han d'informar:

  1. Idioma
  2. Velocitat a la que pensa anar el corredor per trams de 5 kms (minut/km)
  3. Retard en la sortida (Temps estimat des de que es dóna la sortida oficial fins que s'inicia la cursa)
Resultat final:
  • Mapa amb l'hora de pas pels diferents punts de la ciutat .


Disfruteu!!!

dilluns, 1 de desembre del 2014

CURSES CAP DE SETMANA 29-30 NOVEMBRE

MARATÓ I 10 KM DONOSTI

La previa a les curses

Ahir diumenge, passat per aigua, amb el temporal que hi havia arreu, en Manel Sancho i la Sònia Parra, es trobaven a Donosti per tal de participar a la Marató de Sant Sebastià i als 10 km respectivament. La Sònia, que està demostrant cursa darrera cursa, que es troba en un estat de forma òptim, va deixar el crono en 50 minuts, que amb el temps que feia, i el vent no està gens malament, i ja veu a tocar baixar d'aquesta marca en la propera cursa de 10.

En Manel, que s'ha ensacat una altra marató al seu currículum, va afrontar la cursa amb el respecte que sempre dóna una Marató, amb el convenciment de fer-la i acabar-la i amb el neguit de si l'aigua i el vent li deixaria fer una bona carrera. Al km 28 portava 2 hores 25 minuts, i allà va començar a ploure, i el vent a la zona de la "Concha" bufava de valent, finalment, després de patir molt a la part final de la cursa, i quasi amb 4 hores a les cames, va creuar la meta, emocionat i acompanyat de la Sònia.

Al pas pel 28!

Enhorabona als dos, sou uns valents. Manel, esperem la teva crònica aviat, així com una prompta recuperació per afrontar nous reptes. Cracks.


                                                   TRAIL DELS CINGLES DE VILA-PLANA

A Cingles, es van cel.lebrar ahir les trails de 32 i 18 km, una amb 2350 metres de desnivell positiu i l'altra amb 1000 metres. La primera per a corredors experimentats, tant físicament com tècnicament, l'altra de nivell mig-alt, on la tècnica es molt important.


Finisher novament. Felicitats Toni

La peculiaritat d'ambdues curses, era el mal temps, dissabte i divendres va ploure moltíssim, deixant el terreny apte per senglars i altres bestioles, com el Carlos i el Toni, que van sucar-se d'aigua i fang de valent, per acabar finalment creuant la meta en cada una de les versions del trail. Enhorabona Jabalins, afrontar curses d'aquest tipus i d'aquesta manera fa encara més èpica la vostra participació. Felicitats als dos cuñaos!!!


                                                A meta sempre s'arriba feliç. Felicitats Carlos

MMTARRAGONA

Quin parell de bèsties

També a Tarragona, els nostres habituals corredors d'asfalt van fer cap per tal de fer la Mitja Marató, o podriem també anomenar-la duatló, perquè el Sergi Farré i el Jordi Badia, van fer el circuit amb aigua, i més aigua, de principi a fi, amb l'afegit del vent. Els dos van acabar amb bones marques i contents, sobretot el Jordi, que ahir va fer la seva MM número 60!!! Quasi res? Les 100 proper repte... L'altre crack, en Sergi, que ja té més que superada la seva lesió, ni es despentina!. Enhorabona als dos!!!

Felicitats Jordi, 60 Mitges en són moltes!!!!!!


Salut, pit i collons!!!!

dilluns, 17 de novembre del 2014

CURSES CAP DE SETMANA 15-16 NOVEMBRE 2014


SANT CRIST BALAGUER - 10KM

Nova edició d'aquesta cursa de 10km arrelada ja al circuit lleidatà. Novament uns quants dels nostres han corregut per la capital de la Noguera, realitzant el circuit de 10 km. Com no, varietat de resultats i d'experiències. Enhorabona a tots, pels temps i per les vostres marques personals. Felicitats.

La Sònia Parra i els seus companys de fatiga


Classificacions generals de la cursa de 10km:http: www.iter5.cat

Classificacions i resultats dels nostres:

Jose Santos Medina, posició 59 de 187 amb un temps de 42:49

Josep Serra Aranega, posició 75, amb un temps de 43:54

Lluis Cairol Martinez, posició 85, amb un temps de 44:50

Sònia Parra Carrera, posició 145, amb un temps de 50:06 (MMP)

Conrad Porté Planas, posició 173, amb un temps de 54:57

Sergi Farre Pérez, posició 174, amb un temps de 54:43 (Torna al circuït després de lesió)

Salut, pit i collons.

dijous, 13 de novembre del 2014

CURSES CAP DE SETMANA 8-9 NOVEMBRE 2014


CURSA DELS BIBERONS- PINELL DE BRAI
La Cursa dels Biberons és una nova proposta que entra aquest any en el Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre. Discorre en la seva totalitat pel terme municipal del Pinell de Brai, a la comarca de la Terra Alta. 

Al llarg de la cursa es poden veure espais singulars de la Batalla de l'Ebre. De fet, el nom de la mateixa cursa és un record i homenatge als joves combatents que van estar presents en aquest conflicte bèl·lic, a les acaballes de la guerra Civil Espanyola. Era l'anomenada Lleva del Biberó. Una quintada de joves de tan sols 17 anys.

Surt del Pinell de Brai i aviat s'endinsa a la serra de Cavalls i tot seguit a la serra de Pàndols, per a acabar de nou al mateix municipi. És un recorregut circular que ofereix unes vistes inigualables. Un entorn fràgil i aspre a la vegada, amb algunes espècies florals endèmiques del clima mediterrani litoral.
Surt del Pinell de Brai i aviat s'endinsa a la serra de Cavalls i tot seguit a la serra de Pàndols, per a acabar de nou al mateix municipi. És un recorregut circular que ofereix unes vistes inigualables. Un entorn fràgil i aspre a la vegada, amb algunes espècies florals endèmiques del clima mediterrani litoral.
En aquesta primera edició la prova no serà puntuable per al circuit, ja que l'entrada al calendari 2014 ha estat fora de les dates reglamentàries estipulades per l'organització. Tot i això, la cursa provablement serà homologada per a la temporada 2015.
És el primer cop que l'Associació Escarritxaülls organitza una competició d'aquestes característiques. Suplirem la nostra inexperiència amb ganes i il·lusió, tenint la vista posada en oferir la propera temporada una cursa a l'altura de la resta del circuit. Us animem doncs a participar, gaudir i conèixer.
  
Quin parell de lluitadores



La Joana Franch i la Silvia Senyé, van participar en aquesta cursa, van patir de valent, van suar la cansalada, van tenir moments en els que els cos va dir prou, i finalment, despres de molt patir, van ser finishers novament. Només queda que felicitar-vos, constància, lluita, sacrifici, amistat, són valors que us defineixen perfectament. No farem un resum de la cursa, sinó que us deixem l'enllaç de la Joana, d'aquest cap de setmana tant intens. Enhorabona noies. Admiració és el que sentim per vosaltres dos.

Enllaç del ,blog de la Joana val la pena llegir-ho, a part de ser una gran esportista, també es una gran escriptora.


BEHOBIA-SAN SEBASTIAN 


També em tingut participació de casa nostra al País Basc, a la mítica Behobia, en la seva 50ena edició, que ja ho diu tot. En Lluis Urrea i l'Oriol Altisent, ja abonats a aquesta clàssica, i l'Anna Sancho, en la seva primera participació, van gaudir del calor i l'ambient que donen els bascos en aquesta cursa, la pell de gallina, segons en arriba, a cada quilòmetre d'aquesta impressionant mitja marató d'asfalt. Si teniu l'oportunitat, en la propera edició, no hi falteu, recomanable 100x100. Enhorabona als 3 participants. Sou la repera!




Salut, pit i collons.



dimarts, 4 de novembre del 2014

CRÒNICA D'UNA CURSA - MMLLEIDA - PER SÒNIA PARRA



Avui, la nostra runner Sònia Parra, comparteix amb nosaltres la seva experiència a la Mitja Marató de Lleida, del passat diumenge. Quina estrena! Felicitats pel resultat campiona!

CRÒNICA D'UNA CURSA MMLLEIDA '14

El dia 2 de novembre de 2014 quedarà gravat en el meva memòria per a tota la vida. Avui he aconseguit un objectiu que feia uns mesos que m’havia fixat però que no estava segura de poder aconseguir.
Son les 7:30 del matí i sona el despertador. He descansat i no estic gens nerviosa, potser ho fa que dues setmanes enrere vaig fer una tirada de 19’5 km que creia no podria fer per no estar prou preparada físicament. Esmorzem amb Manel , ens vestim i anem cap al Camp d’Esports on ens trobem amb el Jose i el Jordi. Tots dos em donen ànims i penso que els necessitaré. Arribem a l’Ekke i allà trobem a la Yennis i al Lluis amb ganes de començar a córrer. Sota l’arc de sortida ens fem la foto de grup.
Falten 10 minuts per a l’inici de la cursa i veig a la Silvia i el Joan, companys i amics amb els que comparteixo  entrenaments i curses i que avui faran la cursa de 5km. Ens fem una abraçada i ens col·loquem cadascú al seu calaix.
Els nervis apareixen i no tinc clar que ho pugui fer però  tinc ganes que s’iniciï la cursa.
Després de l’homenatge al Juanjo Garra es dona el tret de sortida a la mitja de Lleida.
Comencem a córrer, després dels 5 primers kilòmetres  tinc bones sensacions, tot i que els isquios de la cama dreta em fan punxades, em trobo bé. Poc a poc van caient els kilòmetres i ens anem creuant amb la resta de Tremp runners en diferents moments. 
Els kilòmetres que passen pel polígon són els més durs però sentir a Manel al meu costat, animant-me contínuament, ha fet que no decaigués. Quan hem arribat a Rambla Ferran m’ha dit: Ja està, això ja està fet, a partir d’aquí a gaudir!! Jo no ho he tingut tant clar com ell però pujant pel Passeig de Ronda he vist que tenia raó. La gent t’esperona, et fa tirar endavant encara que et comenci a fer mal tot.
Què dir quan he vist l’arc d’arribada al fons, quantes sensacions que no es poden descriure amb paraules. Sentia a Manel que em deia: Gaudeix del moment!!  I ... realment n’he gaudit, donant-ho tot per a intentar baixar de 1:55’ (quan el meu objectiu inicial era acabar la mitja en 2 hores). La Sílvia i el Joan també m’han acompanyat aquests darrers metres donant-me una vegada més el seu suport. Gràcies!!
En creuar la línia de meta he volgut recordar a dues persones que ja no hi són però que sempre ens donen forces per tirar endavant en tot allò que fem. I després, emocionada, abraçar a la persona sense la qual no hagués pogut superar aquest repte. Gràcies Manel, quina sort  de tenir-te al meu costat, avui i sempre.


Temps final: 1’53”22, objectiu aconseguit i de ben segur aquesta serà la primera però no l’última mitja marató que faci.
Vull donar les gràcies a totes les persones que en un moment o altre m’han donat ànims per seguir patint en els entrenaments per gaudir després a les curses però sobretot al Sergi Farré i al David Navesso pels seus savis consells i a l’Arnau Feixas per deixar la meva cama a punt per córrer.
Avui, més que en cap altra cursa, m’he sentit molt orgullosa de portar la samarreta de Tremp runners, de passejar el nom de Tremp pels carrers de Lleida. Se m’ha esborronat la pell cada vegada que algú ens ha dit: Vinga els de Tremp!! Vinga els del Pallars!! 
Sempre deia que jo no correria mai, que no m’agradava gens però avui he tornat a sentir allò que em va començar a enganxar a córrer. Quina gran sort haver descobert aquest món i
compartir molts d’aquests moments amb vosaltres!!!



Gràcies a tu Sònia, per compartir-ho amb nosaltres, ens va emocionar molt aquesta arribada. De ben segur que no serà l'última... Granollers, Barcelona, ara ja no podràs parar. Enhorabona per la cursa i per l'esperit de sacrifici que has demostrat.

Salut, pit i collons.

divendres, 31 d’octubre del 2014

CURSES CAP DE SETMANA 1-2 DE NOVEMBRE 2014

CURSA TRAIL BALDOMAR

Obsequi de la cursa


Fem una mica d'història: Baldomar és una entitat municipal descentralitzada del terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera. El poble[1] se situa a la dreta del riu Boix abans de la confluència amb el riu Segre. La carretera que uneix Artesa de Segre i Alòs de Balaguer és la seva principal via de comunicació.

L'origen del topònim podria ser una deformació de la "vall d'Omar". L'existència d'una mesquita que encara dóna nom a una partida, així com a un carrer, a un camí i a altres indrets propers del terme, corroborarien aquesta tesi. Seguint aquesta teoria, els orígens de Baldomar sembla que podrien ser àrabs. Això encaixa amb l'expansió de l'Islam en el segle VIII, que va situar la frontera amb els exèrcits carolingis en aquesta zona.[2]
En el cens del 1359 Baldomar pertanyia al marquesat de Camarasa. Fins a l'any 1920, any en què es va agregar a Artesa, fou cap del municipi que formava juntament amb Clua, la Vall d'Ariet i Vernet. Després de diferents alcaldes, el 7 de gener del 1942 es constituí una junta administrativa del poble, figura que encara es manté en forma d'entitat municipal descentralitzada.

Un dels llocs d'interes a Baldomar es la Església de Santa Maria. Construïda el segle XVII, consta d'una nau central amb volta apuntada i una altra nau més curta al nord. El portal de mig punt és de gran dovellatge. El 1992 el pintor local Antoni Borrell va decorar el fons del presbiteri amb un fresc on destaca la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció amb motius campestres (blat i raïm).

L'altre punt d'interes es el Museu Arqueològic i Paleontològic de Baldomar s'inaugura l'any 1970. S'hi exposen troballes fetes en diferents jaciments de la comarca. En l'aspecte paleontològic, els materials exposats van des de l'època Primària fins al Quaternari amb fòssils del Carbonífer i del Secundari. En la vessant arqueològica s'hi poden veure eines del Paleolític i del Neolític a més de ceràmiques de l'època romana, medieval i catalana del segle XVII.

I feta l'aportació històrica de Baldomar, anem al gra. Una pila de Tremprunners, va anar dissabte a patir, i a gaudir d'aquesta cursa de trail. Molt bon resultat dels nostres, en una de les últimes curses de muntanya de l'any, on han demostrat, que tot i haver estat una temporada llarga, han acabat pletòrics. Enhorabona a tots. Si voleu fer una mini crònica de la cursa, ho enllaçarem al post...

Enllaç cursaa/resultats: cursadebaldoma.blogspot.com


Enhorabona nois! Gran cursa! Cracks

Donant gas, i a primera línea.

Com una familia. Lola Guapa!

La més feliç de totes. Felicitats Peke


MITJA MARATÓ DE LLEIDA


Tret de sortida a les curses d'asfalt, on aquesta pren el relleu a la Mitja de Mollerussa de fa 15 dies. Una mitja per la capital del Segrià, on 6 dels nostres hi han participat. La Sònia Parra, que s'estrenava en aquesta distància, i on ha fet un paper destacable, sabem que satisfeta per la fita. Enhorabona Sònia. La Yennis Estevez, que poc a poc va agafant el ritme de les mitges d'asfalt, arribant a meta senseríssima i amb una rialla d'orella a orella, en Manel Sancho, que es troba a la recta final de la preparació de la Marató de Sant Sebastià, en Lluis Cairol, que no es perd una i que es troba en un moment de forma òptim, en Jordi Badia que novament a trobat la motivació que havia perdut per les lesions, baixant 5 minuts la marca de fa 15 dies a Mollerussa i en Jose Alba, que es troba a un mes i escaix de la Marató de Castelló. Tots amb temps diferents però amb sensacions idèntiques. Gràcies per torna a lluïr la samarreta groga per Lleida. Enhorabona, avui ens em tornat a emocionar. Exel.lent organització, abans, durant i després de la cursa. Dutxar-se als gimnasos Ekke, no té preu!!!

Una foto de grup pel record

Molt content per tu Jordi, medalla merescuda

La gran vencedora de la cursa. Campiona Sònia
Quin moment que hem viscut! Enhorabona

D'aquest parell se'n parlarà. Cracks

Manel Sancho i Sònia Parra 1:53,
Yennis Estevez 1:47,
 Lluis Cairol 1:42,
 Jordi Badia 1:36
 Jose Alba 1:32.

Enhorabona a tots.



MITJA MARATÓ TIURANA - CIRCUIT L'OBAGA


Fem una mica d'història: Tiurana és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà. Oficialment inaugurat el 2007,[2] el poble hereta el nom de l'antiga vila de Tiurana, que va haver d'abandonar-se el 1999 per permetre la inundació del pantà de Rialb.

Etimològicament, el topònim Tiurana sembla provenir de l'antropònim llatí Tiberiana, gentilici derivat de Tiberius, nom propi de persona. La seva interpretació podria vincular-se a la possible existència, durant el període romà, d'una "villa tiberiana": la vila d'en Tiberi, les terres o la propietat d'en Tiberi; o bé correspon senzillament a l'antropònim sol: Tiberiana.
Com a mesura preventiva contra tota afirmació massa dogmàtica i poc fonamentada documentalment, ens abstindrem de formular altres hipòtesis sobre l'origen d'aquest topònim.
A l'època medieval, el procés de formació del domini temporal de la canònica d'Urgell a la zona limítrofa de l'Alt Urgell i la Noguera i, concretament, a Tiurana, degué iniciar-se a principi de segle XI. Des de l'any 1042 consta que l'església d'Urgell posseïa el castell de la Clua (al municipi de Bassella) el qual limitava a ponent amb el castell de Vilaplana. Pel context hem de creure que la canònica i la mitra d'Urgell havien adquirit també els dominis dels llocs de Vilaplana i del Pla de Tiurana, a les ribes dreta i esquerra del riu Segre, respectivament, on hi hauria un hàbitat dispers, en masos, propietat de dita canònica i del noble Bertran de Vallferosa. Abans de l'any 1171, "la malícia dels homes dolents destruí els masos de la canònica i de Bertran de Vallferosa" i, versemblantment, les seves explotacions agropecuàries. Per tal de solucionar la situació de ruïna, el bisbe Arnau de Preixens (1167-1195) i el noble al·ludit acordaren comunament ("convernimus inter nos", diuen) reunir el masos dispersos en un lloc nou: Tiurana, on es construirà la vila i es protegiria amb murs i valls a fi que els seus moradors hi poguessin viure segurs i tenir-hi i posseir-hi les seves coses. Es tractava, per tant, d'una espècie de carta de poblament on hi havia el determini del senyor (o senyors) d'assentar o garantir l'assentament d'uns habitants, que havien de formar el nucli rural de Tiurana, tot i que en dit document hi manca l'aspecte normatiu que fa referència al pobladors, les condicions i les garanties.
El pacte o convinença marca i distingeix el doble domini de la canònica per una part i del noble per altra. Els eclesiàstics tindran en propi i franc alou les seves cases i les dels pagesos, així com el celler, les cases del seu batlle i l'espai on hi havia els seus masos. En aquest espai i en la part de la nova vila que correspon a l'església d'Urgell, Bertran de Vallferosa ni hi tindria cap domini ni facultats coercitives derivades de l'aplicació i administració de la justícia ("districtum") del castlà del veí castell de La Clua d'Aguilar.
Els masos i les cases de Bertran de Vallferosa els posseiria aquest, lliurement i sense cap intervenció del bisbe i del clergues d'Urgell. Ambdues parts es comprometeren a no fer-se cap d'anys en la part corresponent de la nova vila. Aquest fou l'origen de Tiurana com a poble.

La Tiurana vella

De feia anys la vila estava condemnada a desaparèixer sota les aigües, i el 1995 s'inicià a poc a poc el seu desallotjament. Quatre anys més tard començà la retenció de l'aigua del Segre per l'embassament de Rialb, i el mateix any s'enderrocaren les cases del poble.
El nucli antic de la vila, el formaven el carrer Major, en part porticat, una plaça, la del Pou, i uns carrers transversals. En un extrem del carrer Major, es mantenia un dels antics portals, del segle XV, resta de quan la vila era murallada. En aquest carrer hi havia antics casalots de pedra picada, que en les seves portalades tenien gravades les dates de construcció, moltes eren dels segles XVII i XVIII.
Arran del poble hi passava la carretera C-1313, la que de Lleida anava a la Seu d'Urgell, però com a conseqüència de la construcció del presa de Rialb, fou desviada, i ara passa prop de la part alta de la serra del Pubill.
La seva horta, ara sota l'aigua, era regada per un canalet, que agafava les aigües del Segre, un xic més amunt de la masia de la Vetlla, antiga fàbrica d'electricitat, que anys enrere havia donat llum a Tiurana.
Un campanar d'espadanya, de quatre ulls, coronava la gran façana de pedra llisa, de belles proporcions.
Les festes i aplec que el poble celebrava al llarg de l'any eren:
  • L'aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Solers, pel dilluns de Pasqua.
  • El 16 d'agost, dia de Sant Roc, aplec a l'església de Miralpeix.
  • El segon diumenge d'agost, se celebrava la Festa del Roser, amb processó solemne pels carrers de la vila, benedicció, durant la missa, dels tradicionals redortons, una mena de tortells, on es col·locava una rosa. Aquest pastissos eren distribuïts per les priores, a totes les cases del poble, després de dinar.
  • El dia 8 de setembre, Nativitat de la Mare de Déu, es pujava altre cop a l'ermita de Solers, per donar gràcies per la collita. Anys enrere, aquest dia era el de la Festa Major, ara se celebra el primer diumenge de setembre.

La nova Tiurana

Actualment, a l'entorn del santuari de la Mare de Déu de Solers, s'ha construït la nova vila, on s'han traslladat el cementiri i alguns elements arquitectònics més destacats de l'antic poble.
A partir de 2003, a poc a poc, s'han anat construint cases, i en l'actualitat ja configuren una plaça i un carrer. L'ajuntament, està adossat a l'edifici del santuari de Solers, i al seu costat hi ha el cementiri, que fou traslladat, de l'antic fossar del poble. Aquí s'alça la façana de l'antiga parròquia de Sant Pere de Tiurana.
A la plaça, d'aquesta nova Tiurana, hi ha la vella font de 1865, que es coneix com el Pou, i al seu costat, s'ha col·locat una escultura en moviment, obra de l'escultor alemany, Christian Tobin. Es tracta de tres columnes rectangulars, d'uns tres metres, que en la part superior tenen uns blocs de pedra, també rectangular, que es mouen gràcies a la força de l'aigua. Un monument força curiós i interessant. Fou inaugurat el 3 de setembre de 2006.
Actualment la nova Tiurana té més de seixanta veïns empadronats. El destí va fer que el poble del pla desaparegués sota l'aigua, però els seus habitants, fidels els seus orígens, no han volgut abandonar aquests paratges, una mostra de fidelitat a la terra que els va veure néixer.

Anem per la cursa:



  • Nivell de dificultat: MODERADA
  • Durada màxima: 3 hores
  • Distància: 21,70 Km
  • Altitud Màxima: 648 m
  • Altitud Mínima: 465 m
  • Ascens acumulat: 750 m
  • Pendent màxima: 17,20 %
  • Pendent mínima: -17,40 %


  • Triplet de femines vestides de groc, l'Olga Bergua, la Silvia Senye i la Joana Franch, acompanyades pel Miquel Peruga, s'han desplaçat fins a Tiurana per fer al Mitja Marató de muntaya. Una mitja circular i pel que ens ha arribat, força dureta. Aquesta cursa pertany al circuit l'Obaga . Si voleu fer una mini crònica de la cursa, sensacions, etc, l'enllaçarem al post. Gràcies. Enhorabona noies i Miquel per la 8ena posició. On fire!





    Cursa solidària

    El circuit de l’Obaga és un esdeveniment esportiu solidari a favor de la lluita contra el Càncer. Tots els fons recaptat mitjançant les inscripcions es destinaran íntegrament a la FECEC, entitat catalana que aglutina a diverses associacions de la nostra geografia i centra la seva activitat en tres línies fonamentals:
    • Divulgació i prevenció: promou activitat per ajudar a prevenir el càncer i fomentat hàbits de vida saludable entre la població catalana.
    • Foment del voluntariat: impulsa activitats per implicar a la població a la lluita col·lectiva contra aquesta malaltia, que afecta anualment a Catalunya a 20.042 homes i 13.673 dones.
    • Serveis per a entitats: ofereix diversos serveis a les entitats que representa como són la interlocució amb les administracions i altres institucions, i la representació davant ens de referencia (L’Institut Català d’Oncologia, etc.)
    A través d’aqueta cita esportiva, es pretén contribuir de manera efectiva a donar suport a l’activitat de la FECEC.


    Crack Miquel, enhorabona!

    Quin trio! Noies, chapeau!
    Enhorabona als que hi heu participat. Enhorabona per haver estat finishers, i per disfrutar de la muntanya com ho feu.
                                                           
    Pendent de resultats de la web:


     CANICROSS ENTRE VINYES - ALELLA
    Entrevinyes Canicross Alella neix de la iniciativa altruista de 5 apassionats a l'esport i als gossos. L'objectiu és apropar el canicross a tothom que vulgui coneixer aquest esport al mateix temps que disfrutem del paisatge de la serralada litoral, les vinyes i el mar.
    El nostre objectiu es apropar un esport poc conegut al nostre poble, recuperar una festa perduda i molt arrelada a les zones vinic...oles de Catalunya i donar a coneixer el nostre poble, paisatge i gastronomia a corredors de d'altres indrets.

    Durant el recorregut de la cursa s'ha passat per diverses vinyes i cellers per tal que els corredors i caminants han gaudit també del paisatge vinícola tant pròxim al mar. Aquesta cursa podria lligar perfectament amb la presentació del vi novell dels celler patrocinadors, apropant així també la cultura del vi als participants i espectadors.
    En un circuit de 8km, per les vinyes i la serralada litoral d'alella hi han passat dos activitats el mateix dia. Primer (9:00h) una cursa de canicross amb l'espectacular sortida a la plaça del poble i despres (10:00h) una caminada popular (amb gos o sense).
    Hi havia un vilage a la plaça, amb material esportiu d'exposicio i/o venda relacionat amb el canicross o amb el running.
    Cap a les 12:00h ha començat la festa del vi novell, amb tast gratuït de vins per als participants, entrega de premis i dinar popular.
    En Josep Miró i la Misèria, ha realitzat el Canicross, Entre Vinyes Alella. Aquest parell, cada cap de setmana en fan alguna. Enhorabona als dos, esteu molt ben compenetrats.
    Circuit de 8 km realitzat en 40 minuts. 300 de desnivell positiu.

    Els dos son de raça!


    Salut, pit i collons!!!