Translate

diumenge, 30 de març del 2014

CURSES CAP DE SETMANA


BOMBERS LLEIDA - 10 KM


Dia d'aigua i de curses per arreu del país. Començarem per una de ben a prop de casa nostra. Avui s'ha disputat la mítica cursa dels Bombers de Lleida, on 4 dels nostres han pres part en aquesta sortida, fent uns temps espectaculars, fins i tot, amb trofeu incorporat!!!!

Xavier Torrecillas 35:45 (MMP - 2on bomber masculí) ... volando voy ...
Sergi Farré 36'03 (ni les lesions poden amb ell)... volando vengo
Manel Sancho 44 minuts i escaix (en breu tornarà un altre maratonià...)
Lluis Cairol 46 minuts (enganxat al running...)


Atenció a la marca establerta pel Sergi: 50a. Cursa de 10.000 per sota de 37'. Son molts anys a un gran nivell!!!

Enhorabona nois, deixeu el pavelló tant alt, que difícilment es pot millorar... CRACKS!!!!

http://www.cxcursabomberslleida.com/es/

           10 KM DE VILANOVA DEL VALLÈS
 

Ahir la Lidia Fuentesauco va pendre part en la cursa de Vilanova del Valles, una cursa de 10km, on la nostra runner va fer millor marca personal, creuant meta amb un temps de 54'56, en un circuit gens pla, donant encara més mèrit a la seva millor marca personal (MMP).


Enhorabona Lidia, per la cursa i per la teva MMP. Estàs en un molt bon moment. Felicitats...


MITJA MARATÓ DE CALELLA


I per últim, l'incansable Miquel Seseras, s'ha cascat avui, a Calella, la Mitja Marató. En un dia en que la meteorologia no ha acompanyat gens ni mica, aigua, vent, molts tolls per tot el circuit, en Miquel ha fet un meritòri temps d'1 hora 35 minuts, que vist el percal, no està gens malament. Enhorabona Miquel, afrontar una cursa en aquestes condicions no es gens fàcil. (la meteo ha fet que no dispossem de fotografies).

Salut, pit i collons. Fins la propera cracks.

dissabte, 29 de març del 2014

CRÒNICA de SkyRace de Montserrat 2014 per Laia Pociello


Quan les coses es fan amb il.lusió, ganes i perseverància, surten coses increibles i que la mateixa Lai Pociello us explicarà. Felicitats per la cursa i per aquesta gran crònica...


Bones Runners, tenia ganes de transmetre l’alegria i la satisfacció d’aquesta passat diumenge dia 23 on vam participa en la SkyRace de Montserrat per segon any consecutiu.

L'any passat, la vaig fer tota camina’n, ja sabeu que lo meu és caminar i no córrer, va ser fàcil i curta, 100% corriol que és el que més ens agrada i això feia que aquest any tornem a repetir, aquest cop amb més Tremp Runners, i la pobra Joana que el any passat per la lesió va venir animar i no va poder participar, aquest any érem més i millor.




Be tenia clar que volia veure on eren els meus límits, on podia arribar i on no. Així que amb la avantatge de que sabia mes o menys el recorregut tot just el petar de sortida, tots a trotar una miqueta pel poble fins arribar a la pista on ens derivarà als corriols. Ja a les primeres pujades, m'ha delantava molta gent, però jo anava còmoda, trotant al pla i baixades i caminant a les pujades. Als primers km ja ens vam donar compte que el recorregut era diferent, ens portava per un barranc i direcció diferent del any passat, i clar aquest any fins el km 11 era pujada i molt mes desnivell que l’edició anterior. No passa res, estava desfruitant dels corriols, barrancs, pedres, xerren amb altres participants. Al km 5 em noto una pedreta al peu, be serà millor que pari i la tregui, doncs no en tenia, no la vaig saber trobar, al cap d’uns km torno a parar per torna a treure la pedreta i res no bec ni cau res.....mes tard em trobo a l’Eva i el Oscar, i l’Eva em diu q potser estar dins la plantilla de la sabata, per sort ella me la va treure, però  per mala sort ja tenia una bona ampolla feta a la planta del peu. Pensava que això no em portaria problemes, es mes estava desitjant acaba les pujades que eren fins al km 11 i se’m feia infernal, mes tècnic i mes dur sens dubte que l’edició passada, perquè a la baixada la disfrutaria



Doncs no, quan vaig arribar al segon control i avituallament, vaig nota que no podia trota ni per pla, l’ampolla em feia molt mal i no volia para a mirar-ho ( en tot el camí vaig pensar en el David, coses que no s’han de fer....) sabia que tenia una ampolla a la planta del peu perquè em feia molt mal i em feia anar una mica  coixa, però tenia ganes de fer la baixada, de disfrutar els corriols i de acabar la cursa. Trotant, saltant, caminant, parant, com podia anava baixant, em sentia impotent de voler baixa trotant be i no poder, els genolls em responent molt be, no tenia mal enlloc ni cansament aparentment físic però el peu em feia molt mal.
Finalment, acabada i feliç, no ha sigut sol una cursa, ha sigut una superació personal. L’he fet al meu ritme i al meu aire, trotant cosa que no havia pogut fer en cap altra cursa de muntanya, sense molèsties als genolls i amaga’n el dolor entre les pedres. No hi ha dolor això es el que pensava tota la baixada, em sentia frustrada perquè no podia acabar de disfrutar com m’hagués agradat, però ara si se mes coses sobre el meu cos, SI VULL PUC! Aquí esta una mostra, hi ha persones que tenen pitjors diagnòstics que jo, es cert, però per mi el fet de arriba fins aquí es el meu premi, els que em coneixen i saben el que he patit i patiré segurament entenen la meva felicitat tan intensa. Moltes gràcies per la companyia dels meus companys, Miquel, Olga, Joana, Anna, Eva, Oscar, Navarri, David, Jordi, Josep Maria cadascú m’aporta coses en cada cursa, son Increibles i tenen una filosofia que encara em dona mes ganes de seguir endavant. Felicitats a tots els Tremp Runners, tots van fer molt bona cursa i cumplint objectius! Em van faltar dos persones molt importants, que també m’hagués agradat compartir aquest dia amb ells, espero que Carenes estiguin tots!



Gràcies Laia per compartir amb nosaltres aquesta gran experiència, i sobretot, no perdis mai aquesta  il.lisió que transmet la teva crònica. El Bruce ho resumiria amb una frase : "..don't you lose heart"





diumenge, 23 de març del 2014

CURSES CAP DE SETMANA

SKY RACE MONTSERRAT


A cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat, s’aixeca el massís de Montserrat símbol de Catalunya. La serra dibuixa un contorn tan singular que desperta l’admiració d'aquells que gosen desafiar-la. Tots, sense excepció. Darrera la peculiaritat d'aquesta forma hi ha un còctel d'emocions i sensacions que ens fan sentir intensament vius. Tretze ermites i un Monestir parlen d'espiritualitat  El patrimoni cultural incalculable recorda les llegendes forjades. I la infinitat de vies d'escalada mostren una altra manera d'entendre la muntanya. La compartim, però no ens calen arnesos ni cordes. Unes vambes ens basten per fer allò que més ens agrada: córrer.​​
Avui havia arribat el moment se d'endinsar- se en la silueta rocallosa per viatjar a través d'ella fins al cor del massís, on s’amaga la vegetació ufanosa i la fauna més salvatge. És el moment de lluitar contra el vertigen de la canal de Sant Jeroni per tocar el sostre de Montserrat. De Monistrol fins al cel més emblemàtic de Catalunya. No hi ha excuses ni sobren raons. Avui corrien la Montserrat Skyrace, un bona colla dels nostres.
 
I com no, a part de pasar-s'ho d'allò més bé, han gaudit d'uns paissages únics de casa nostra, amb uns resultats fantàstics.
Resultats de la Sky Race 25 km:
- Miquel Peruga: 3 hores 11 minuts.
Resultats de la Sky Race 16 km:
David Pes: 2 hores 5 minut.
Daniel Navarri; 2 hores 26 minuts
Laia Pociello: 2 hores 50 minuts.
Oscar i Eva: 3 horetes clavades.
Ana Isanta: 3 hores 7 minuts.
Joana Franch i Olga Berga: 3 hores i 11 minuts.
 
Enhoranona a tots, Les cames a bon port i a punt per Carenes. Si algú vol explicar-nos l'experiència, endavant...

Pit i collons, fins la propera.

dissabte, 22 de març del 2014

CRÒNICA DE LA MARATÓ DE BARCELONA 2014. - Albert Parisi -

Primer de tot felicitar-te Albert, per la teva primera marató, Chapeau!
I en segon lloc, en nom de tots, moltes felicitats, algú ens ha dit que es el teu aniversari. Salut.

Aquesta aventura comença el 29 d´agost de 2012. Aquell dia passo pel quiròfan per operar-me del menisc, després de quasi 10 mesos de mal i de no poder fer quasi res.

La rehabilitació va ser dura i llarga. Vaig passar quasi dos mesos anant cada dia dues hores a l´hospital de Tremp. Què dur que va ser...però sempre estaré agraït a les diferents persones que van participar en la meva rehabilitació.

No va ser fins al gener de 2013 que vaig poder començar a córrer....molt poc a poc, i sumant kilòmetres amb moltes dificultats.

Ara be, la constància i la meva tossuderia van fer possible que a mitjans d´octubre afrontés novament el repte d´una mitja marató.

I quin millor lloc per fer-ho, que a Mollerussa....just allà on dos anys abans m´havia trencat.

Després de Mollerussa, i en una conversa amb el David Riba i el Jose Alba, mentre acabaven de preparar la marató de Toulose amb el Jordi Badia, va sortir el tema de la marató de Barcelona, i un per l´altre em van enredar en tot això.

Per davant tenia 5 mesos per preparar-la; i tot i que en un primer moment vaig pensar que no ho assoliria; també vaig pensar que en 10 mesos havia passat de no córrer res a córrer una mitja marató.

De plans d´entrenament per la marató n´hi ha de totes menes; però jo vaig optar per combinar tirades llargues de córrer; amb molta feina de bicicleta i de gimnàs.

Mica en mica, el cos i les cames es van acostumar a tirades de 23, 25,
28 i finalment 32 kilòmetres.

I va ser en aquest punt, el dia que vaig fer els 32 km, que vaig veure que completar la Marató era mes que factible.

I així, amb la il·lusió d´un nen arriba el cap de setmana de la marató.

Amb la família baixem a Barcelona el divendres per la tarda, i ens instal·lem al millor hotel que podíem trobar: a casa dels meus pares.

El meu llit, les millors comoditats, i el menjar de la mare...què mes es pot demanar?

Per la nit, vam aprofitar per anar a sopar amb el Jose Alba, les senyores i els nens...i passar una bona estona amb la millor companyia possible.

Dissabte va ser un dia bàsicament de descans i de passar-lo amb la família. Dinar familiar, aprofitar per estar amb la Belén i l´Arnau...i a les 10 de la nit cap al llit....a veure si podem dormir...

Després d´una nit on vaig mal dormir amb prou feines 4 hores, em vaig llevar a les 5:15 per esmorzar com calia: dues torrades, una truita a la francesa, dos plàtans i un cafè.

A aquella hora no tenia gens de gana, però sabia que era important donar-li al cos gasolina de cara a l´esforç que tenia per davant.

A les 7:45 arribo a Plaça Espanya, acompanyat del Jose Alba i del Jordi Badia, per trobar-nos amb la resta de Tremp Runners que fèiem la cursa, fer la foto de grup i acabar de posar-nos a punt per afrontar els darrers minuts abans de la sortida.

Quan quedem amb la resta de trempolins miri on miri nomes hi veig autentiques "bèsties" del running: l´Albert Felip, el Xavi i la Imma Llohan, el Marc Monsó, el Moises Isus, l´Antonio Sanchez, el Lluis Cairol, el Jordi Roy, l´Alvaro Daza, el Josep Miró, el Jordi Badia i el Jose Alba.

Ens desitgem tots molta sort, deixem les bosses al guarda-roba i ja cadascú enfila cap al seu calaix de sortida.

Amb diferencia, els minuts previs a la sortida van ser els pitjors que he passat: el cap nomes fa que pensar en si estic preparat; si aguantaré o no; si toparé de morros amb el mur.....En fi....energia positiva!!!

A les 8:30 hores es dona la sortida; però els que estem al calaix de més de 4 hores no creuem la línia de sortida fins les 8:50 del mati.

Comencem malament, ja que sortir 20 minuts mes tard de l´hora oficial, suposa que enganxarem 20 minuts mes de forta calor al final de la marató.

Un cop començo la marató tinc clar que el ritme a portar ha de ser baix. Vaig preparar la marató amb la idea d´anar a 6 minuts el kilòmetre; i així ho faig durant els 10 primers kilòmetres.

Passo pel km 10 amb 59 minuts...Anem bé! Les cames estan fresques i les sensacions son molt bones.

El següent punt de referència va ser el km 20; on vaig passar per sota de les 2 hores. De moment tot va segons lo previst.

Corrent al ritme que m´havia plantejat, vaig arribar al km 26. Aquí m´esperava el meu tio Xavio, per acompanyar-me fins al final.

Que gran el Xavio, i lo be que em va anar tenir la seva companyia!!

Arribem al km 30, i tot i que ho faig per sota de les 3 hores, la marató ja comença a notar-se a les cames: primeres rampes a la cama esquerra i problemes al bessó...i això que l´esquerra es la cama bona!!!

Menys mal que una mica mes endavant del km 30 trobo la Belén, l´Arnau i el meu pare. Que bé troba´ls aquí!...i quina injecció de moral veure'ls!!!

Paro, aprofito per estirar be les cames, posar-me crema solar (la calor ja comença a picar) i de pas agafar forces.

Els dic que vaig be, que no pateixin.....i que ens trobem al km 42.

Vaig be, però no les tinc totes al veure que les primeres rampes apareixen tant aviat.

Nomes sortir noto que la cama no acaba de tirar; així que faig un km a ritme mes baix, i tot seguit noto que torno a anar força be.

Ja estem a punt d´arribar al km 32; i tot i que encara vaig be, tinc el neguit de saber a quin kilòmetre trobaré el senyor del mall.

Els 32 km es la distancia mes llarga que havia entrenat; així que aquí comença la marató de debò.

Les cames i el cos aguanten be, tot i els kilòmetres fins que arribem al Passeig de Colon (km 39), on passo amb quasi amb 4 hores.

Al km 39, la cama esquerra torna a fer de les seves; i quan arribo al
40 he de parar....el dolor es considerable, les rampes son continues i necessito parar de córrer i caminar.

El Xavio m´anima, però les forces ja estan justetes; així que camino mig kilòmetre i tot seguit tornem a trotar, aquesta vegada a un ritme baixíssim.

Arribem al 41, i aquí ja veiem Plaça Espanya. Queda un kilòmetre per trobar els meus pares, la Belén i l´Arnau.

Queda el darrer esforç, i per tant toca apretar les dents i pensar que arribar fins aquí ha costat molt, he patit com no havia fet mai;...., i que enrere queden mesos de preparació, només pensant en el que viuré un cop arribi al km 42.

Arribem al km 42, i allà trobo la meva família. Agafo l´Arnau i junts enfilem els darrers 195 metres.

Es hora de no pensar en el que he patit, deixar de banda el dolor, i treure totes les emocions per viure aquest moment com es mereix.

Després de 4 hores i 25 minuts d´esforç creu-ho la meta amb el meu nen; molt cansat, però també molt orgullós i feliç del què he aconseguit.


 Aquesta marató l´he dedicada de manera molt especial a la meva dona, però també a aquelles persones que m´han ajudat i donat suport des que vaig lesionar-me.

Ni puc ni vull oblidar que començar de zero no va ser gens fàcil, però amb les paraules, gestos i els consells de molts i moltes vaig anar assolint petites fites....fins arribar aquí.

A tots i totes els que m´heu donat ànims nomes vull donar-vos les gràcies.



I per acabar aquest parrafada, només m´agradaria deixar constància de les conclusions que he tret de la marató:

1) La marató es una prova que pot fer tothom; però es necessita una preparació física i mental important; que cal fer amb molt de cap i de coneixement.

2) No tot s´hi val per acabar una marató. Estic segur que tots els que la van fer van veure autentiques animalades de gent vomitant, trinxada que amb prou feines s´aguantava...

Es nomes una cursa...jo crec que per sobre de tot esta la teva salut...i un sobre esforç d´aquesta mida acaba passant factura tard o d´hora.

En el meu cas, puc dir que abans de la marató havia parlat amb els de casa meva que l´acabaria; sempre i quan tot el dolor i el mal fos de cintura en avall.

Si en algun moment hagués notat sensacions estranyes de cintura en amunt hagués plegat. El cos te molta memòria; i si aquesta cursa no s´ha d´acabar no passa res. Ja hi tornarem!

Aquí tenim l´exemple del Jordi Badia que va plegar al km 38. Quins pebrots que s´han de tenir....però sobretot quin coneixement. OLE TU!!!

3) Importantissim el menjar i beure de manera continua. Fins al km 20 ó 25 com aquell qui diu un no se n´adona; però a partir d´aqui aquell que no ha menjat o ha begut de manera continua acaba trobant el senyor del mall...i ben segur que fot unes hòsties de por!

4) Considero que també es molt important analitzar dies abans el recorregut de la cursa; els punts d´avituallament; els kilòmetres o temps que tenim previst menjar o beure; tot amb un únic objectiu:
gaudir de la marató.


i 5) Que gran el suport i els crits d'ànim als de TREMP de la gran quantitat de gent anònima que vam trobar pels carrers de Barcelona. El coco juga un paper impressionant en una marató; i els crits de suport d´altres corredors o espectadors et dona un punt de força extra quan mes ho necessites.


dimecres, 19 de març del 2014

CRÒNICA D'UNA MARATÓ - BARCELONA 2014. - Jose Alba-


Marcada al calendari desde que va acabar la Marató de Tolouse a l'octubre de 2013. Temps escàs per recuperar-me de la meva segona, i amb la mentalitat i la il.lusió de fer la tercera a casa nostra. 4 mesos i escaix per preparar-la, amb la mateixa il.lusió que vaig encarar la primera, i amb la experiència d'haver-ne fet un parell en un any. Aquesta marató, seria la primera de les 3 que vull fer al 2014, juntament amb la de les Vies Verdes i una altra a la tardor d'enguany, encara per decidir.

Han estat 4 mesos d'entreno diferent a les anteriors, ni 1000 kms com a la primera, ni 500 de running com a la segona. Han estat 550 km amb els kets, combinats amb uns quants més de bicicleta, sessions de gimnàs i natació. Diferent manera d'afrontar una marató amb l'objectiu de baixar dels 3 hores 30 minuts.
En aquests trajecte d'entrenos, m'han acompanyat en el camí, l'inseparable i incansable Jordi Badia, al que li dec moltes hores d'entreno, de viatges per anar a fer mitges maratons (4 n'han caigut aquest any), entre tantes i tantes coses, amb el cabarrut de l'Alvaro, un tio diesel, constant en els entrenos, i en les curses, i amb molts objectius a curt termini, espero que tots et vagin com et mereixes, la Yennis, que també ens ha acompanyat en els entrenos per preparar la seva primera mitja d'asfalt (se'n parlarà de la seva progressió, segur), aquesta si es cabarruda, ja està ensarronada per fer la de l'any vinent (jejejejeje), i també l'Albert Parisi, amb el que em compartit algún que altre entreno i sobretot, moltes i moltes xerrades sobre la marató (la seva primera, ja us ho explicarà ell).

Al grà! Divendres 14 de març, amb el petitó i la Montse, fem via cap a Barcelona, amb la maleta carregada d'il.lusions i amb unes ganes terribles per a que arribes diumenge, i amb la por que la calor ens passes factura, odio la calor per córrer (sobretot en Marató), i com no, no vam errar. Parada a l'hotel, i a sopar amb la familia Parisi-Balust, va servir per descarregar nervis i hidratar-nos una mica per diumenge (tot no ha de ser córrer, un parell de birres van caure, jeje). Salut Albert.
Dissabte direcció plaça Espanya, recollida de pitrall, tomet per anar guaitant maratons per finals d'any i pasta party. Allà vam esperar al Jordi i la Gemma, amb qui vam acabar de passar el cap de setmana. Quin cap de setmana.
Amb el Jordi vam estar parlant de la cursa en sí, de la tàctica a seguir... jajajjaja, ni que fóssim professionals. Teniem clar que voliem atacar el 3:30, i a partir del km 30 el que les cames i el cap diguin, i si conseguiem l'objectiu doncs perfecte i si nó, doncs una altra serà, el fet d'acabar-la ja es un privilegi, estar a la línea de sortida d'una marató, buff, la pell de gallina...

Diumenge, dia D, Hora H. No he dormit res, de res, he vist passar totes les hores del rellotge. No sona ni el despertador. No he descansat bé, no estava nerviós, però no se per què, no vaig dormir més d'una hora en tota la nit. Esmorzem amb el Jordi, ens passa a buscar l'Albert, i cap a les torres venecianes, on haviem quedat amb els demés companys. Uns estrenant-se, altres veterans, i tots amb un objectiu, acabar la Zurich Marathon 2014, i quina calor tu!!!



A les 08:30 hores, es dóna el tret de sortida, estavem col.locats al davant amb el Jordi, cosa que va fer que passessim per sota el rellotge amb 3 minuts de delay dels professionals, i que ens garantia, si tot anava bé, arribar a meta a les 12:00 hores tocades, menys calor pel body!

Van anar passant els kms, a un ritme relativament bó, amb les cames al seu lloc, en un constant 4:50, 4:55, caient kms i kms, fins arribar al fatídic km 30. Allà, el Jordi no va poder seguir el ritme, i va afluixar la marxa, les punyeteres rampes li tornaven a jugar una mala passada. - Plego em va dir, continua i no paris. Com molts sabreu, al 38 va donar per finalitzada la seva participació.
En part, això em va anar malament, per què em feia molta il.lusió acabar la cursa amb ell, amb l'objectiu complert o no, però junts, una llàstima, la propera serà. Ets un crack Jordi Badia, i indirectament em va afectar suposo.

Anava bé, o almenys això creia, els kms passaven i la calor apretava. La fatiga era cada cop més intensa, i per mi, arribar al 40 com ho vaig fer va ser tot un luxe. Senser. Crec recordar que al pas pel 30 el Garmin marcava 2:37, i a ritme constant. Però allà, al 40, el cos va esfonsar-se. El Mur, el Sr. del Mall.? No podia més, la gent em passava i jo n'avançava d'altres. el panorama era dantesc. Gent tirada, gent potant, gent plorant, coixeant, caminant, parada...; El Marc Monsó (Chapeau nen, et mereixies el 3:28) em va passar aleshores i em va dir: - tira Jose tira, tens el globo de 3:30 darrera. -No puc més Marc. - Les cames no donaven més, vaig afluixar encara més, em vaig esfonsar, i al Marc va desapareixer de la meva vista.
Arribo al km 41.300, allà el meu fill m'esperava a peu de carrer. Subidon d'energia, l'agafo de la maneta, agafo el cartell que el mateix havia fet amb tanta il.lusió: ÀNIMS MINGO hi posava. La Montse corria cap a meta, i jo també, el Blai al meu costat, cadascú agafant el cartell per un costat.
Escolto la veu del Xavi Ensenyat per megafonia, -speaker de la Marató-: ÀNIMS MINGO, ÀNIMS DESDE EL PALLARS JUSSÀ, SI SENYOR (Merci Xavi, un detallàs), quina sensació, se'm van erissar tots els pels del cos, i cap a dins, cartell amunt, llàgrimes als ulls, el Blai als braços, i siiiiiiiii, finisher, tercera. TOMAAAA, SIIIIIII!!!! Enorme satisfacció. Medalla pel Blai, (que content que és va posar) i retrobada i petò a la gran sacrificada en la Marató, la Montse, la meva dona, que tant pateix els entrenos que fem per preparar-nos una marató, i que tantes hores perd en la carretera i en les curses, no descuidant cap detall que em pugui faltar. No cal que digui res, ja ho saps!!!!. Gràcies. Abraçada dels 3. BRUTAL. BRUTAL, Espectacular...

Enorme aquesta marató, duríssima per la calor, però acabada en un 3:38 que tot i no ser el que volia, per què en 1 km vaig perdre pràcticament 9 minuts, em dóna molta moral per afrontar la quarta. La Marató del proper dia 18 de maig, les vies verdes de Tortosa.

Dutxa i a dinar, ens ho em guanyat, al Kikiriki amb els de KM0 de Lleda, quina collada també. Gràcies nois per deixar-nos compartir taula i experiències. Fos, molt fos, però content, mega-content.
- Ànims Mingo, em vas donar la força necessaria per acabar-la, va per tu, la teva marató també la venceràs, i l'any vinent, com l'any passat, en Manel, tu i jo, la tornarem a fer amb dos collons, no en tinguis cap dubte.

- Jordi, que t'he de dir, la teva desena caurà, no se quan, ni com, ni on, però el que se segur, que la creuaré amb tu també. Ja tardes a passar-me les gravacions amb la Go Pro (jejeje)

A tots els participants de casa nostra, als acompanyants, als que vau seguir la cursa en algún que altre punt i als que per un motiu o un altre no vàreu venir però ens vàreu esparonar, moltes felicitats i moltes gràcies.


Salut, pit i collons. Fins la propera. Visca els TrempRunners






dilluns, 17 de març del 2014

CURSES CAP DE SETMANA


MARATÓ DE BARCELONA



Ahir diumenge 16 de març es va disputar la 35ena edició de la Marató de Barcelona, i com sempre i per variar, una bona collada dels nostres es van desplaçar a la capital de Catalunya, per tal de córrer pels seus carrers i disfrutar d'aquesta grandiosa prova.
Uns quants veterans a la sortida, ja habituals a Barcelona, amb moltes a les seves esquenes, uns altres amb alguna que altra a les cames, i d'altres amb la il.lusió d'un nen petit, iniciant-se en aquesta distància, però amb un objectiu, disfrutar de la cursa, amb més temps o menys, però gaudint-la i patint-la en diferent manera.

Aquesta cursa va ser molt dura, la calor va passar factura a tothom, i en un moment o un altre van conèixer o van tornar a veure al senyor del mall. Chapeau a tots.

Els temps d'ahir:
- Xavi Llohan 3:09:31
- Antonio Sanchez 3:19:00
- Albert Felip 3:20:33
- Marc Monsó 3:28:24 (MMP)
- Jose Alba 3:38:24
- Moisés Isus  3:45:12
- Jordi Roy 3:49:21
- Imma Llohan 3:53:00
- Oscar Cruz 4:09:50
- Alvaro Daza 4:23:08
- Albert Parisi 4:25:04
- Josep Miro Grioles 4:25:10
- Lluis Cairol 4:38:55
-Jordi Badia, es va retirar al km 38 per problemes musculars, una llàstima, la seva desena tindrà que esperar, esperem que sigui aviat.

Us convidem a tots a passar-nos si us be de gust una crónica de la cursa, la publicariem quan vulgueu al blog. Gràcies.



Enhorabona a tothom, la vam patir, la vam gaudir, la vam lluitar, la vam vèncer.

CURSA DE TORRELAMEU



Uns quants Tremprunners van realitzar a Torrelau, la 2ona cursa de la Noria, i com sempre, amb un paper destacat, la Sònia, el Vikingo i la Sandra, que van participar en les curses de 5 i 10 km, van deixar el pavelló ben alt i van mostrar que es troben en un moment bó de forma. Enhorabona als 3, quines fletxes.

Resultats.

Gilbert Chacon 40:27, desè de la general dels10km
Sònia Parra 53:49
Sandra Riba 28:27 5km

Enhorabona als 3, molt bona tornada Vikingo, piano, piano.

Es una llàstima acabar un post d'aquesta manera, però la vida té aquestes coses, té aquests cops, que ens deixen glaçats, descol.locats, tristos... Ens hagués agradat parlar d'un cap de setmana més de curses impregnades de groc per arreu, però per desgràcia, no sols podem parlar d'això. Som molts els que et coneixiem, i que en un moment o altre de la nostra vida, em tingut contacte amb la teva humil persona.
Avui ens hem llevat amb una trista noticia, ens ha deixat una gran persona, un lluitador, un amant de seva familia, dels seus amics i també de l'esport. Ens ha deixat en Xavi Uriach, allà on siguis Xavi, DESCANSA EN PAU.

En nom de tots els Tremprunners, el nostre més sentit condol a tota la teva familia i amics. Et trobarem a faltar. FINS SEMPRE XAVI!!!!

diumenge, 9 de març del 2014

CURSES CAP DE SETMANA

TERRA NEGRA TRAIL



En Miquel Seseras i la Lidia Fuentesauco s'han desplaçat fins a Sant Iscle de Vallasta per tal de participar en la TerraNegra Trail, en les modalitats de 21 km i de 11 km respectivament.
Aquesta cursa transcorria pel Sot de l'Oradella, per la Riera de Can Gras, pel Turó de Can Camps, pel de Can Vives, el de Turo, el de la Freixa, el de la Font i finalment han baixat fins al Torrent de Roureda.

En Miquel ha completat el recorregut en un temps de 2 hores 8 minuts quedant el 21 de la genaral i el 3er veterà, i la Lidia, ha completat el seu recorregut en un temps de 1 hora 15 minuts, quedant la 20ena de la general i la segona veterana. No dispossem de fotografies seves encara, ja les penjarem...

Com hi aneu, enhorabona parella!!!

                                           MARXA DELS CASTELLS DE LA SEGARRA


Aquest diumenge, també s'ha disputat la mítica i tradicional Marxa dels Castells de la Segarra, on dos caminadors incansables, la Joana Franch i l'Oscar Tintoré, han matinat i s'han cascat pel cos 37 km, els que van de Guisona a Cervera, en 6 hores, 35 minuts.




Enhorabona Joana i Oscar, bona patejada per la Segarra, i bona companyia...


                                         ULTRA TRAIL  SIERRA DEL BANDOLERO

I per últim, sense cap mena de dubte, i sense desmereixer els altres que han participat a les curses anteriors, i tots entendreu el perquè de tot plegat, en Carlos Senye, el bandoler pallarés, que va desplaçar-se fins a la tacita de plata (Cadis) per fer una Ultra, la de la Sierra de Bandolero, una de ni més ni menys que 150 km, un heroi!!!


Com molts sabreu, al km 13, mal número, va tenir que plegar per unes molèsties que no li van deixar continuar perquè el deixaven doblegat. Un valent, que va plegar quan tocava i que per desgràcia no va poder assolir el somni que tenia, després de molts kms i molts mesos d'entrenament.
Segur Carles, que la propera serà la teva. Endavant i crits, i recuperat aviat, que tenim ganes de disfrutar del teu talent novament.


Enhorabona, només el fet de plantar-se a la línea de sortida d'una cursa d'aquest estil ja es per treure's el barret. Musho arte i Mushos animos campeón!!!

Pit i collons!!!!... I recordeu, en 7 dies, Marató de Barcelona. (Ja bateguen molts cors...)


dijous, 6 de març del 2014

LES CARENES S'ACOSTEN...



Com ja deveu saber el dissabte 12 d’abril de 2014 es farà la Caminada de Carenes.  A la web   www.tremp.cat/caminadadecarenes  hi trobareu tota la informació i l’enllaç per fer les inscripcions.

Aquest any han programat unes activitats complementàries per poder preparar la caminada, que consistirà en dos sortides i una xerrada que estaran obertes a tothom, i que són les següents:

- Dissabte, 8 de març de 2014: ROC DEL NERET:
Desde Vilamitjana es sortirà cap a Suterranya i es pujarà fins el Roc del Neret on hi ha les antenes. La sortida 8,30 matí de l’estació d’autobusos. Anireieu en cotxes particulars fins a Vilamitjana.

-Dissabte, 15 de març de 2014: sala d'actes de l'Ajuntament, 7 tarda.
XERRADA SOBRE L'ESPORT I LA SALUT, a càrrec dels metges:Dra. Lluïsa Gozzi, traumatòloga de l’Hospital del Pallars: les fractures d’estresDr. David Riba, metge de família i urgències de l’Hospital del Pallars: com preparar la caminada Dr. Lluís Til, traumatòleg del CAR i del FC Barcelona: la medicina en els esports de resistència

-Dissabte, 22 de març de 2014:  SANT CORNELI
Pujareu a la muntanya de Sant Corneli fins arribar a l’ermita. Sortida 8 h matí de l’estació d’autobusos. Anirieu amb cotxes particulars fins Aramunt.

Recordeu, aquest dissabte primera cita. Salut, pit i collons, i sort a tots els que la fareu!!!!

dilluns, 3 de març del 2014

CURSES CAP DE SETMANA



El Jordi Badia, novament s'ha desplaçat desde Tremp, matinant, aquest cop a Gavà per fer la cinquena de l'any, la Mitja Marató, una més, i ja en van més de 55 MM a les seves cames, ole tu!. El temps que va fer, tot i nodeixar-lo del tot satisfet (1'33"), va servir-li per posar les cames a lloc i per encarar la última setmana abans de la marató de Barcelona del proper dia 16 de març, que no oblidem, es el gran objectiu.

Enhorabona Jordi, ja queda menys.




 L'Ester Felip, va realitzar aquest cap de setmana la Barcelona Magic Line, una cursa de 30 km pels turons més alts de la ciutat comtal. Va completar els 30 km en 5:45 amb un desnivell positiu de 1000 metres, les sensacions, ben aviat les podreu llegir a la crònica que ens farà en l'apartat, Tremprunners inquiets, estigueu atents, no li volem xafar la guitarra. Enhorabona Ester, per la cursa i per participar en aquesta cursa sol.lidaria.


I per últim,  el nostre companys Josep Miró Grioles (i la seva gossa Misèria), i en Martí Climent van desplaçar-se fins a Sant Carles de la Ràpita, per fer el V Canicros, una cursa de 9000 metres, amb 300 de positiu i negatiu, i la trail de muntanya de 22 km. En Josep, va entrar en novena posició, de vint-i-cinc participants, trigant 56 minuts en completar el trajecte, i en Martí Climent, que va caure, va finalitzar la cursa amb un parell de coll..., recuperat plenament de la seva lesió al genoll. Moltes felicitats nois, bones curses.








Enhorabona als 4, molt bons resultats en molt bones curses. Salut, pit i collons i fins la propera.

I desde aquí, volem mostrar el nostre condol a la familia i als amics d'aquest esportista que va morir ahir quan disputava la mitja marató o els 10 de Gavà. Es trist escoltar aquestes noticies. DEP runner.