Translate

dilluns, 22 de desembre del 2014

BON NADAL I FELIÇ 2015


Desitgem que passeu unes festes fantàstiques i un any 2015 ple de salut. Que les lesions us respectin i que els objectius marcats i les ilusions que poseu en allò que ens uneix que són les curses i el companyerisme continui durant cada dia, cada entrenament i cada km que fem.

Per cel.lebrar-ho voldriem fer un soparet de Nadal aquest proper dissabte 27 de desembre. Si us interessa apunteu-vos al post del facebook o bé contacteu amb nosaltres. Gràcies.

BON NADAL I FELIÇ 2015.




Salut, pit i collons.

diumenge, 14 de desembre del 2014

CURSES CAP DE SETMANA 13-14 DESEMBRE 2014

PUJADA A LA SEU VELLA - LLEIDA - 10KM


Una nova edició, i ja en van 34, de la mítica pujada a La Seu Vella de Lleida. Novament amb participació trempolina, on trobem al Toni Canals i al Sergi Farré  recuperadíssim de la seva lesió, deixant la marca en 40 minuts i escaig. També hem tingut avui al Josep Serra amb 46'  i en Manel Sancho i la Sònia Parra, que aprofiten qualsevol moment per fer esport plegats, i més avui per la causa que era. Ells han deixat el crono en 52. Enhorabona nois. Gran moment, gran cursa, grans marques, grans per participar i per aportar el vostre granet de sorra a la marató de Tv3. Salut.

WEB DE LA CURSA

CLASSIFICACIONS





MITJA MARATÓ DE SALOU


També fins a Salou, i no de festa, 4 dels nostres han fet via per tal de participar a la Mitja Marató, on pel que em pogut comprovar els hi ha anat molt i molt bé. Ràpids molts ràpids els nostres, temps genials, contents ells i  més contents nosaltres. Aviat no us veurem passar. Felicitats als 4...

Eugeni Navarro: 1:23
Xavi Llohan: 1:25
Marc Monsó: 1:26
Yennis Estevez: 1:42.

WEB DE LA CURSA

CLASSIFICACIONS





PASSAFRED BLANES 21KM

També en aquesta edició del Passafred de Blanes, dos companys han participat en aquesta mitja de muntanya, en Jordi Martinez i en David Andreu. Felicitats.

WEB DE LA CURSA


Salut, pit i collons


dijous, 11 de desembre del 2014

CRÒNICA D'UNA CURSA - MARATÓ DE CASTELLÓ 2014- JOSE ALBA



Dissabte 6 de desembre de 2014, amb la Montse, el Blai, la meva germana Loli i el meu cunyat Julian, fem via cap a Castelló, amb la motxilla carregada d’il.lusió i optimisme, i amb ganes de passar-ho bé. M’ha cunyat volia prendre notes per la Marató de Barcelona la març, i ja porta la llibreta ben carregada....

A les 12:00 hores parada i fonda a l’hotel assignat, check in i cap al parc de la Pèrgola per tal de recollir els pitralls, ma cunyat que volia córrer la de 10 i viure l’experiència de la Marató desde fora, i a mi per viure l’experiència de la Marató desde dintre, i si podia ser intentar treure’m l’espineta de la marató de les vies verdes de Tortosa, on com molts sabeu vaig punxar i no vaig poder acabar-la, plantant-me al km 36.

Un cop recollits els pitralls, quedem amb uns amics de Carlet,  a dinar i a fer turisme per la ciutat, intentant reservar forces per l’endemà.
De tornada cap a l’hotel, molt aprop de la sortida i de l’arribada, trobem els operaris de la cursa i de l’ajuntament muntant el que seria l’arribada de la Marató i de la cursa de 10, on voliem ser a les 12:30 i a les 09:45 respectivament, i com hi havia força ambient per la zona, vam decidir quedar-nos a sopar a una pizzeria i menjar gra fort per l’endemà, comentar una mica “l’estrategia” del dia següent, i acabar de treure els nervis del damunt que ja estaven a flor de pell; després cap a l’hotel a descansar i acabar de preparar els gels, el gps, les ulleres, els kets i demés paranoies que tenim alguns, com jo, abans d’una cursa.



Diumenge dia 7, a les 06:00 obro els ulls, ja no puc dormir més, he dormit bé, he descansat. Em llevo en silenci, em vesteixo i marxo de l’habitació per anar a esmorzar amb ma cunyat. Em repeteixo mentalment que avui es el dia, que fa 18 setmanes això es el que volia, i aquí estic, a punt per arrencar la que volia que fós la 5ena i que acabarà essent la 4arta. Tinc confiança en la feina feta.

Esmorzem de valent i ens traslladem al hall de l’hotel, allà és un continu de corredors de nivell, corredors amateurs i corredors com nosaltres, amb cara de respecte i d’il.lusió, i amb ganes de córrer.
- Un detall que m’havia descuidat, “EL VENT”. El vent que va bufar i fort durant tot el dissabte, estava present a aquelles hores, i per que escoltaves i pel que feia a nosaltres, preocupava i molt. Així que calia esperar i pensar que afluixaria a mesura que s’acostes la sortida.-

Fem un café amb tranquilitat en un sofà, i parlem de l’ambient i de la vida, per treure’ns els nervis previs a la carrera i fem via un parell de vegades al WC, això ja té pinta de prèvi a un gran dia. Ens fem una foto amb el gran Txema Martinez.



A les 08:30 anem cap a la línea de sortida, escalfem una mica, ens fem 4 fotos, ens desitgem sort, i cadascú al seu calaix. El meu era el de 3:15 a 3:30, i el de ma cunyat a la seva sub 45. SUERTE CUÑAO.



Un cop al calaix, rebo un missatge de la Montse, ja s’han aixecat. “Sort carinyo, tot anirà bé, t’estimem”!! La Montse sap tocar la fibra abans de cada sortida, m’asperona. Primer missatge motivador del dia. Va, va, vaaaaa.....

Van passant els minuts i s’acosten les 09:00 hores, la música d’AC DC sona a tota pastilla, l’speaker comença a caldejar l’ambient, i deixa anar la segona frase motivadora del dia: “LA VIDA ESTA LLENA DE MOMENTOS, Y HOY ES UNO DE ESOS MOMENTOS”. Aquí comença el compte enrera, 10, 9, 8.... Sortida massiva de 2900 corredors, la pell de gallina, comença un gran dia.

Van caient els km, el que tenia en ment era perdre temps al principi i arribar a la mitja en 1:45. El vent encara bufava però ja no tant, i al pas pel 10 arribo en 47:24, a 4’44 (amb el delay de la sortida), bé, fi diria, massa fi, i ràpid massa ràpid.
Em dic que he d’afluixar, que la mitja l’he de fer en 1:45, però tiro i trobo un ritme còmode, arribant a la mitja en 1:41, a 4’53, 4 minuts per sota del que tenia previst. Allà em repeteixo que he d’afluixar i arribar senser al mur. Aquesta es la  zona més lletja de la cursa, surts de Castelló i t’acostes al Grao de Castelló, zona del port, però sense veure el mar, i amb l’inconvenient que el vent bufa de valent.
Al pas pel 30 arribo en 2:24,  també força còmode i a un ritme de 4’44, movent-me en una franja que em sorpren, però em trobo bé. El vent para de cop, bona noticia, i em repeteixo mentalment el que l’speaker va dir a la sortida, avui es el dia, es avui. En un marató no et pots fiar ni de tu mateix, si arriba l’home del mall, sóc pell, però no, passo el mur amb confiança i nerviós, tant que paro a fer un “pipi”, una parada tècnica d’uns 20 segons, que no em fa perdre el ritme ni les ganes de córrer, 6 gels i força líquid als avituallaments han fet la feina, no se per què, es la primera vegada en una cursa que he de parar per buidar.
Al pas pel 34, vaig pensar en ma cosí Manel i el seu suplici a la Marató de Donosti de feia dues setmanes, la marató posa a cadascú al seu lloc, i si t’ha de donar una llicó té la donarà!, i això tampoc m’ho vaig treure del cap. Serenor i paciència, però sobretot cap, molt de cap.

Com és habitual, quan arribes a aquest tram de cursa, veus de tot, gent al terra, estirant, plorant per fallar, o plorant per les rampes, i tot i que et sap greu veure’ls, continues envant i pensant en el teu objectiu. Aquí l’afluència de públic es notòria, i empenyen de valent. Al 38 entrem al centre de Castelló, la gent es troba situada a banda i banda de carrer, deixant el pas per a 3 corredors, tipo Tour de France, i criden i criden i ho veig clar. Ho tinc, baixo de les 3:30, seré finisher, afluixo una marxa, a 4:52 el km, i disfruto del moment, ho tinc a tocar, no tinc presa per arribar, i les cames no em fan mal, el ritme que porto em portarà a meta segur i senser.

Encaro la zona d’arribada ja amb llàgrimes als ulls, sóc un tendre, sempre m’emociono quan arribo a meta. Allà al lateral i a 500 metres escasos de l’arribada és troba la familia, la meva germana i el meu cunyat, aquestos si que han patit lo seu, quines bèsties, quines lliçons de vida que m’han donat, i també la Montse i el Blai. No puc evitar emocionar-me, ja hi sóc, torno a ser finisher. El Blai sprinta cap a mi, m’agafa de la mà, saludo als meus amb el puny enlaire, torno a plorar, i encaro els metres finals cridant i plorant i dient-me: Això ha valgut la pena!!! Miro el crono per sobre el meu cap, no m’ho puc creure, 3:24, mare meva quina animalada, no pot ser, Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!! MMP, milloro en 9 minuts el temps de la Marató de Tolouse de l’octubre de 2013, la que vam fer amb el Jordi Badia i De Doctor. Buahhhhh! Que fort. Ho veig i no m’ho crec!!!


M’abraço al meu fill i em desmunto d’alegria i d’emoció, no se com descriureu, un cumul de mil i una emocions, però us podeu fer una idea. Petonàs a la Montse, l’eterna sacrificada, mai una mala cara per un entreno, mai una mala cara per una cursa, sempre allà, sempre agraïda, apoyant-me en els mals moments i animant-me en els bons. Un home sense una gran dóna no és ningú, i jo no sóc menys, Gràcies carinyo!
Abraçada d’equip de futbol, i medalla cap a casa!!!. Una altra pel Blai. Cap a l’hotel dutxa, fartanada i de turisme per la city.

VIDEO DE L'ARRIBADA (Gentilesa de Corriendovoy.com)

Fins aquí l’aventura de Castelló, 18 setmanes després del primer entrenament, he tornat feliç a Tremp, molt feliç. Ara descansarem una setmana i tornarem a arrencar, Barcelona al març, potser o segur, però em pica molt tornar a fer una Internacional, Roma, Paris, no se. Ja us explicaré.



No voldria acabar aquest toston de crònica, sense donar les gràcies a tots els companys d’entrenament que cada dimarts, dijous i diumenge, faci fred, hagi boira, plogui o nevi surten a entrenar sense contemplacions, a patir, però sobretot a riure! Figueroles, Montllobars, Agers, Tomb als Massos... i que m’han ajudat, se’ns dubte, a fer la marca que he fet! Gràcies Marc Monsó, Albert Felip, Mingo, Xavi Llohan, David Riba, Eugeni Navarro, Alvaro Daza, Jordi Badia, Tonet Sanchez (l’ordre dels factors, no altera el producte, jeje). I a tots aquells que en un moment o un altre m’heu donat algún consell, mil gràcies. Ens veiem al pinell... i fins la propera.

Salut i cames, i fins la propera.

dimarts, 9 de desembre del 2014

CURSES CAP DE SETMANA 6-7-8 DESEMBRE 2014


MARATÓ CASTELLÓ


El nostre company Jose Alba, va desplaçar-se fins a Castelló, per córrer la Marató. Una cursa on el nostre maratonià va aconseguir deixar el crono en 3 hores 24 minuts, rebaixant 9 minuts la seva millor marca personal. Una cursa on les bones sensacions i el recorregut han deixat emprempta a les seves cames i al seu cor. Castelló estarà per sempre al record del nostre company. Una cursa fantàstica, enhorabona Jose. Esperem la teva crònica ben aviat!!!!!

 RESULTATS

Amb un altre crack, dins i fora de les curses

Amb el gran Txema Martínez

Arribant a meta amb el seu fill




CANICROS VILAFRANCA
  
La Misèria i el Josep

 Els nostres habituals corredors de Canicros, Miki Clotet i Josep Miró, amb els seus acompanyants Piula i Misèria, van desplaçar-se fins a Vilafranca, per tal de fer conjuntament aquesta cursa, on el bon ambient va fer que tinguéssin una cursa fantàstica, com ja es habitual en ells. Enhorabona als 4, una altra a la saca. Pendent resultats web.

Salut, pit i collons.

dimarts, 2 de desembre del 2014

RUTÓMETRE MARATÓ CASTELLÓ 2014


Aquí us presentem una eina que pot ser molt útil als acompanyants que vulguin veure a un corredor a un punt en concret del recorregut de la Maratón Ciudad de Castellón 2014.

 Arxiu a descarregar:  RUTÓMETRE

Format:

  • Arxiu excel 2003 (Per veure'l,  hem de tenir instalat l'EXCEL al nostre ordinador).


Dades que s'han d'informar:

  1. Idioma
  2. Velocitat a la que pensa anar el corredor per trams de 5 kms (minut/km)
  3. Retard en la sortida (Temps estimat des de que es dóna la sortida oficial fins que s'inicia la cursa)
Resultat final:
  • Mapa amb l'hora de pas pels diferents punts de la ciutat .


Disfruteu!!!

dilluns, 1 de desembre del 2014

CURSES CAP DE SETMANA 29-30 NOVEMBRE

MARATÓ I 10 KM DONOSTI

La previa a les curses

Ahir diumenge, passat per aigua, amb el temporal que hi havia arreu, en Manel Sancho i la Sònia Parra, es trobaven a Donosti per tal de participar a la Marató de Sant Sebastià i als 10 km respectivament. La Sònia, que està demostrant cursa darrera cursa, que es troba en un estat de forma òptim, va deixar el crono en 50 minuts, que amb el temps que feia, i el vent no està gens malament, i ja veu a tocar baixar d'aquesta marca en la propera cursa de 10.

En Manel, que s'ha ensacat una altra marató al seu currículum, va afrontar la cursa amb el respecte que sempre dóna una Marató, amb el convenciment de fer-la i acabar-la i amb el neguit de si l'aigua i el vent li deixaria fer una bona carrera. Al km 28 portava 2 hores 25 minuts, i allà va començar a ploure, i el vent a la zona de la "Concha" bufava de valent, finalment, després de patir molt a la part final de la cursa, i quasi amb 4 hores a les cames, va creuar la meta, emocionat i acompanyat de la Sònia.

Al pas pel 28!

Enhorabona als dos, sou uns valents. Manel, esperem la teva crònica aviat, així com una prompta recuperació per afrontar nous reptes. Cracks.


                                                   TRAIL DELS CINGLES DE VILA-PLANA

A Cingles, es van cel.lebrar ahir les trails de 32 i 18 km, una amb 2350 metres de desnivell positiu i l'altra amb 1000 metres. La primera per a corredors experimentats, tant físicament com tècnicament, l'altra de nivell mig-alt, on la tècnica es molt important.


Finisher novament. Felicitats Toni

La peculiaritat d'ambdues curses, era el mal temps, dissabte i divendres va ploure moltíssim, deixant el terreny apte per senglars i altres bestioles, com el Carlos i el Toni, que van sucar-se d'aigua i fang de valent, per acabar finalment creuant la meta en cada una de les versions del trail. Enhorabona Jabalins, afrontar curses d'aquest tipus i d'aquesta manera fa encara més èpica la vostra participació. Felicitats als dos cuñaos!!!


                                                A meta sempre s'arriba feliç. Felicitats Carlos

MMTARRAGONA

Quin parell de bèsties

També a Tarragona, els nostres habituals corredors d'asfalt van fer cap per tal de fer la Mitja Marató, o podriem també anomenar-la duatló, perquè el Sergi Farré i el Jordi Badia, van fer el circuit amb aigua, i més aigua, de principi a fi, amb l'afegit del vent. Els dos van acabar amb bones marques i contents, sobretot el Jordi, que ahir va fer la seva MM número 60!!! Quasi res? Les 100 proper repte... L'altre crack, en Sergi, que ja té més que superada la seva lesió, ni es despentina!. Enhorabona als dos!!!

Felicitats Jordi, 60 Mitges en són moltes!!!!!!


Salut, pit i collons!!!!